La coalició nacionalista conservadora Convergència i Unió ha guanyat les eleccions autonòmiques catalanes celebrades el dimecres 1 de novembre. La llista encapçalada pel seu candidat, Artur Mas, ha obtingut el 31,5% dels vots i 48 dels 135 escons del Parlament català. Amb un retrocés important en escons i vots –de 42 a 37 actes de diputat i del 31,2% al 26,8% dels sufragis–, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), la formació de l’actual president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha quedat en segona posició. José Montilla, secretari general del PSC i ex ministre d’Indústria del govern espanyol, era en aquesta ocasió el candidat socialista en substitució de Maragall, que no s’ha presentat a la reelecció. El nou president de la Generalitat catalana sorgirà ara dels acords a que puguin arribar les sis formacions polítiques que han aconseguit representació parlamentària. (A la imatge, Maragall i Mas)
La coalició nacionalista Convergència i Unió guanya les eleccions catalanes però no està clar qui succeirà Pascual Maragall al capdavant de la Generalitat
La coalició nacionalista conservadora Convergència i Unió ha guanyat les eleccions autonòmiques catalanes celebrades el dimecres 1 de novembre. La llista encapçalada pel seu candidat, Artur Mas, ha obtingut el 31,5% dels vots i 48 dels 135 escons del Parlament català. Amb un retrocés important en escons i vots –de 42 a 37 actes de diputat i del 31,2% al 26,8% dels sufragis–, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), la formació de l’actual president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha quedat en segona posició. José Montilla, secretari general del PSC i ex ministre d’Indústria del govern espanyol, era en aquesta ocasió el candidat socialista en substitució de Maragall, que no s’ha presentat a la reelecció. El nou president de la Generalitat catalana sorgirà ara dels acords a que puguin arribar les sis formacions polítiques que han aconseguit representació parlamentària.
Els altres partits que han entrat a la cambra autonòmica catalana són Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (21 escons i el 14,1% dels vots); Partit Popular (PP) (10,6% i 14); Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) (9,6% i 12) i Ciutadans (3% i 3). El sistema electoral català, de caire parlamentari, no contempla la celebració d’una segona volta entre les candidatures més votades per la qual cosa, el nou president de la Generalitat de Catalunya, el quart després de la recuperació de la democràcia a Espanya, sorgirà fruit dels pactes a que puguin arribar les diverses forces parlamentàries. La majoria absoluta en el Parlament se situa en els 68 escons i els guanyadors, CiU, se n’han quedat ni més ni menys que a 20 actes de distància.
Així doncs, l’endemà de la jornada electoral, Catalunya és un no parar de comentaris, rumors i especulacions sobre les diverses combinacions que han quedat obertes per tal de determinar quins partits es posaran d’acord per accedir al govern de la Generalitat. Dues, però, semblen les més factibles en aquests moments. Una és l’anomenada “sociovergència”, una aliança “a l’alemanya” entre CiU i el PSC que ja ha estat obertament postulada per Artur Mas i que segons alguns analistes seria la fórmula més del gust del president socialista del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. La “sociovergència” sumaria una folgada majoria –85 escons– i significaria el retorn de CiU a la presidència de la Generalitat després dels 23 anys –1980-2003– de govern de l’incombustible Jordi Pujol.
L’altra opció més comentada seria la reedició del “tripartit” d’esquerres (PSC-ERC-IC) que en els darrers tres anys ha governat Catalunya sota la presidència de Pasqual Maragall. Aquesta hipòtesi, que suma 80 escons, duria a la presidència del govern de la Generalitat José Montilla, qui n’ha insinuat la seva preferència en afirmar, la mateixa nit electoral, que “treballarem per la formació d’un govern catalanista i de progrés”. IC, la candidatura que més ha pujat, reclama el “tripartit” i els independentistes d’ERC, tot i haver estat expulsats del govern català ara fa uns mesos per la seva negativa a donar suport a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya acordada a les Corts espanyoles, també semblen inclinar-se per aquesta alternativa. No obstant això, cal apuntar que ERC podria arribar a formar una majoria de marcat to nacionalista amb CiU. Totes dues formacions sumen 69 escons, però aquesta combinació sembla molt més remota.
