Un mes després de la presa de possessió d'Evo Morales com a president de Bolívia i després de l'anunci de l'inici d'una investigació a la companyia Repsol-YPF pel transport, suposadament irregular, fora del país, de petroli per valor de 7 milions d'euros, les Jornades Americat XXI han ofert l'oportunitat de conèixer de primera mà les valoracions de la multinacional energètica sobre el curs dels esdeveniments al país andí. “Repsol li ha donat un vot de confiança a Evo Morales”, ha afirmat Nuria Henche, cap de Relacions Sectorials de la companyia, que ha intervingut a la taula “Recursos Naturals i Model Econòmic” al costat de Joaquim Tres, ex coordinador de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) a Bolívia, i la sociòloga boliviana Mónica Vargas. (En la imatge, Nuria Henche i Mónica Vargas, durant el debat amb el nombrós públic que segueix les Jornades).
La companyia Repsol afirma a les Jornades Americat XXI que ha donat un “vot de confiança” a Evo Morales
Un mes després de la presa de possessió d'Evo Morales com a president de Bolívia i després de l'anunci de l'inici d'una investigació a la companyia Repsol-YPF pel transport, suposadament irregular, fora del país, de petroli per valor de 7 milions d'euros, les Jornades Americat XXI han ofert l'oportunitat de conèixer de primera mà les valoracions de la multinacional energètica sobre el curs dels esdeveniments al país andí. “Repsol li ha donat un vot de confiança a Evo Morales”, ha afirmat Nuria Henche, cap de Relacions Sectorials de la companyia, que ha intervingut a la taula “Recursos Naturals i Model Econòmic” al costat de Joaquim Tres, ex coordinador de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) a Bolívia, i la sociòloga boliviana Mónica Vargas. (En la imatge, Nuria Henche i Mónica Vargas, durant el debat amb el nombrós públic que segueix les Jornades).
Per a Repsol, la victòria d'Evo Morales a les eleccions del 18 de desembre és una “revolució democràtica” amb un element de “sorpresa”: el percentatge de vots obtingut, gairebé el 54%. “El nou Govern de Bolívia és voluntariós però inexpert. S'han generat massa expectatives si tenim en compte la fragilitat estructural del país”, ha manifestat Henche, que ha detallat els elements d'incertesa de la nova conjuntura boliviana que inquieten a Repsol: les exigències a Evo Morales per a que nacionalitzi en 90 dies els recursos naturals; la constitució de l'Assemblea Constituent i la resolució del procés autonòmic.
Pel que fa a l'acusació directa de “irresponsabilitat social corporativa” llançada contra Repsol per Mónica Vargas, Nuria Henche ha admès que “l'explotació dels hidrocarburs contamina i Repsol vol fer-ho millor”. “El 80% de la nostra investigació i desenvolupament es destina a evitar-ho i cal indemnitzar quan hi ha errors o accidents”, ha dit en relació amb diversos episodis d'abocaments i contaminació mediambiental a Bolívia relacionats amb les activitats de Repsol i que s'han posat sobre la taula durant el debat moderat per Carlos Enrique Bayo, redactor en cap de la secció d'Internacional de El Periódico de Catalunya.
“A més de pagar els impostos corresponents, Repsol té programes de reputació corporativa actuant en pro de les societats on actua malgrat que no està obligada a això. És un benefici per a l'empresa perquè volem ser ben vistos per la gent que està al nostre voltant”, ha afegit la directiva de la companyia que també ha recordat que “no només Repsol necessita el gas. També Bolívia”. “Si volem beneficiar-nos dels recursos naturals cal assumir uns riscos. L'ideal seria utilitzar energies netes, però no existeixen i la dependència del gas és total”.
Per la seva banda, Mónica Vargas s'ha mostrat molt crítica amb l'activitat de Repsol a Bolívia i ha destacat que, segons les seves dades, en 2003 la multinacional va obtenir per les seves activitats al país més de 2.000 milions d'euros de benefici mentre que en 2004 va invertir 16,3 milions d'euros en 300 programes socials. “En el període 1996-2006, Bolívia va perdre 3.152 milions de dòlars a causa de la llei de capitalització que va permetre que el 97% dels pous de petroli passessin a pagar a l'Estat el 18% dels seus ingressos en lloc del 50%”, ha destacat la sociòloga i antropòloga, que ha subratllat, així mateix, que Repsol YPF i altres empreses filials controlen aproximadament el 38% de les reserves de gas i petroli del país andí, el segon d’Amèrica del Sud en la matèria i amb la meitat del territori amb zones d'interès petrolier. Vargas ha recordat l'acusació de l'Assemblea del Poble Guaraní –“Repsol YPF està matant la nostra cultura”- i ha afirmat que “la biodiversitat té un preu molt més alt que els hidrocarburs”.
Joaquim Tres ha col·locat la recuperació de la propietat dels recursos naturals per l'estat com un dels reptes immediats d'Evo Morales al costat de la seguretat jurídica, l'aflorament de l'economia informal i el lideratge del Moviment al Socialisme (MAS) des de la presidència de la República. Per al ponent, calen acords amb empreses estrangeres per desenvolupar una estratègia a llarg termini que permeti que els projectes del Govern fructifiquin. “La incertesa és el millor enemic per al creixement econòmic”, ha recalcat per afegir a continuació, en relació amb les activitats de les empreses estrangeres al país, que “el fet més lògic és que aquestes companyies paguin impostos que permetin als Estats emprendre les demandes socials com construir escoles”.
