Al marge dels grans eixos d’actuació de la diplomàcia espanyola al front de la Unió Europea (UE) en el decurs de l’imminent semestre de presidència, que començarà amb l’any 2010, Juan Pablo de Laiglesia, secretari d’Estat per a Iberoamérica, va aprofitar la conferència pronunciada a Casa Amèrica Catalunya per esmicolar els punts de vista davant situacions concretes del continent i fixar el focus en circumstàncies i països. Així, de Laiglesia, davant d’un auditori liderat per bona part del cos consolar acreditat a Barcelona, va centrar la seva atenció en els roents exemples d’Hondures, l’eix bolivarià –capitanejat per la Veneçuela d’Hugo Chávez-, i Cuba. (A la imatge, Juan Pablo de Laiglesia durant la seva intervenció a Casa Amèrica Catalunya)
La diplomàcia espanyola desvetlla la seva estratègia, al front de la Unió Europea, davant Cuba, Hondures i l’eix bolivarià
El secretari d’Estat del govern espanyol es va pronunciar sense miraments sobre el cas hondureny: “L’enfortiment de les institucions democràtiques viscut a tot el continent en el decurs dels darrers anys converteix en encara més lamentable el cas d’Hondures. D’aquí el rebuig unànime i la pressió realitzada en condemna del cop d’Estat. Per l’excepcionalitat del cas hondureny, convé destacar la importància del contrast, la força dels actuals senyals d’identitat democràtics d’Amèrica Llatina. En tot el procés viscut, la Unió Europea ha seguit una actitud molt coordinada contra un cop ja impropi, anacrònic, condemnable”. Pel que fa a l’eix bolivarià i Veneçuela, la reflexió de de Laiglesia va per altres camins: “Amèrica Llatina està vivint un procés de profundes transformacions. I això ha fet renàixer continguts ideològics, models de desenvolupament. I en aquesta metamorfosi, alguns països han optat per la via revolucionària, tot i que amb respecte cap a les regles democràtiques. Per tant, es realitzen dins d’un marc de respecte i amb recolzament de bona part de la seva ciutadania”. I, finalment, Cuba, des d’una perspectiva, per començar l’anàlisi sobre l’illa caribenya, de política interior espanyola: “Estem aplicant la mateixa política des del 2007 en el marge bilateral. El que varem heretar al 2004, quan arribarem al Govern de la nació, era una situació d’incomunicació total amb Cuba. El nostre gabinet, amb Zapatero i Moratinos al capdavant, va impulsar des de bon començament el diàleg de la diplomàcia contra l’aïllament per considerar-lo ineficaç. Varem reobrir les vies de comunicació i normalitzarem les relacions, que ara son fluïdes. La cooperació entre els nostres països torna a estar en marxa i n’esperem fruits, ja que la situació ha canviat de manera substancial”. D’Espanya, el salt cap a la situació envers la Unió Europa i la seva relació amb Cuba, en anàlisi de Juan Pablo de Laiglesia: “Pretendre que res no ha canviat en 14 anys resulta una exageració. Quan arribem a la presidència de la UE, llençarem una reflexió. Dos dels nostres comissaris i algun cap d’Estat han visitat Cuba en l’últim mig any. Per tant, serem molt actius en cercar el consens entre els 27 membres de la Unió per tal de trobar altres instruments de relació amb Cuba. Tot passa per superar el punt actual: El món i Cuba s’han mogut”.
