Els familiars de Carlos Pizarro Leongómez, exlíder de la guerrilla de l’M-19 i candidat a la presidència de Colòmbia quan va morir arran d’un atemptat ara fa tot just 20 anys, han aconseguit un triomf jurídic inimaginable poc temps enrera amb la tipificació d’aquest assassinat com a crim de lesa humanitat. Així ho ha declarat la Fiscalia General d’aquest país llatinoamericà, el que permetrà continuar amb l’investigació del cas i evitar la seva prescripció. La figura de Carlos Pizarro i la seva trajectòria política és l’eix vertebrador de l’exposició “Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida por la paz” que organitzada per Casa Amèrica Catalunya i M-ART es va poder visitar a Barcelona mesos enrera. La mostra s'exposarà al Museu Nacional de Colòmbia, a Bogotà, a partir del pròxim 9 de setembre.
La Fiscalia de Colòmbia declara crim de lesa humanitat l’assassinat de Carlos Pizarro
(Reproduim a continuació la informació “Assassinat de Carlos Pizarro és declarat delicte de lesa humanitat” publicat en l’edició digital del prestigiós mitjà colombià “Semana” www.semana.com) A cinc dies de complir-se 20 anys de l'assassinat de l’aleshores candidat presidencial de l'Aliança Democràtica M-19, Carlos Pizarro Leongómez, la Fiscalia General de la Nació ha declarat aquest crim com un delicte de lesa humanitat, tot evitant així que la investigació prescrigui per venciment de termes. Per a la Fiscalia, l'assassinat de Pizarro, perpetrat el 26 d'abril de 1990, forma part d'un seguit d'atemptats contra l'existència física dels membres del M-19, després de gairebé 15 anys de combatre a l'Estat i reincorporar-se a la vida civil. Són delictes de lesa humanitat els exterminis de comunitats senceres, desaparició, esclavitud, privació il·legal de la llibertat, tortura, delictes sexuals, persecució discriminatòria de grups racials, religiosos, polítics, entre altres, i han de ser investigats fins a trobar la veritat. L'únic condemnat pel magnicidi de Pizarro és el desaparegut cap paramilitar Carlos Castaño. Tanmateix, aquest any, la Procuradoria va demanar a la Fiscalia vincular a la investigació al director d'intel·ligència de la DAS (serveis secrets colombians), Alberto Romero, i al detectiu Jaime Ernesto Gómez. Fa dos mesos, la Fiscalia no només va vincular a aquests dos exfuncionaris de la DAS, sinó que va decidir trucar a tot el cos de seguretat de Pizarro perquè declaressin en el procés. La decisió la va prendre després de sentir la versió de l'excap de seguretat de Pizarro, el Major Henry Galindo Lugo, qui va assegurar que el dia del crim es trobava a Barranquilla (on es dirigia Pizarro) com a part de l'avançada del candidat. En aquest moment, el pronunciament del Ministeri Públic sobre la vinculació de la DAS en el magnicidi, no només va ser per al cas de Pizarro, sinó també per a afers com el de Bernardo Jaramillo Ossa (assassinat el 22 de març de 1990) i Luis Carlos Galán (assassinat el 18 d'agost de 1989). Ambdós crims van ser declarats de lesa humanitat per la Fiscalia. En el ‘cas Galán’, la Fiscalia va ordenar la captura de l'exdirector de la DAS, el general retirat Miguel Maza Márquez en enfortir-se la hipòtesi de que el crim de Galán es va perpetrar amb col·laboració del seu cap d'escortes, un detectiu de la DAS. Maza Márquez va sortir en llibertat dilluns passat en vèncer els termes. En relació al crim de Bernardo Jaramillo Ossa, s’estan analitzant tots els moviments de l'esquema de seguretat que va escortar al polític en els seus últims diest. De fet, aquest assumpte l’investiga el mateix magistrat que va revisar l'expedient de Pizarro.
