El crític musical argentí Jorge de Persia i el compositor del mateix país Eduardo Diago han coincidit a Casa Amèrica en què la guitarra és l’instrument que més unitat ha donat al panorama musical entre les comunitats llatinoamericana i espanyola. Durant la taula rodona sobre les diàspores musicals i en el marc del cicle “Músiques de l’exili”, els ponents han subratllat la interrelació estètica i de llenguatge musical entre LLatinoamèrica i Espanya com a resultat d’una síntesis en la qual la guitarra seria un dels principals elements aglutinadors.
22/03/2007 / Barcelona
La guitarra, element aglutinador entre les comunitats llatinoamericana i espanyola
El crític musical argentí Jorge de Persia i el compositor del mateix país Eduardo Diago han coincidit a Casa Amèrica en què la guitarra és l’instrument que més unitat ha donat al panorama musical entre les comunitats llatinoamericana i espanyola. Durant la taula rodona sobre les diàspores musicals i en el marc del cicle “Músiques de l’exili”, els ponents han subratllat la interrelació estètica i de llenguatge musical entre LLatinoamèrica i Espanya com a resultat d’una síntesis en la qual la guitarra seria un dels principals elements aglutinadors.
Tot i les semblances estètiques formals entre els dos estils de fer música, de Persia ha assenyalat que, en el cas argentí, la manca de diàleg musical no ha permès establir una veritable comunitat homogènia ja que a Argentina hi ha una presència de músics catalans, però “a Catalunya es desconeix la música argentina”. Per la seva banda, Diago ha afirmat que el contacte musical entre les dues bandes de l’Atlàntic s’esdevé com a resultat del “mestissatge estètic” i de l’intercanvi social entre les poblacions emigrades.
