Càlid i còmplice amb els seus interlocutors; sorneguer i, sobretot, humil, molt humil. Així s'ha mostrat un dels poetes més cèlebres dels nostres dies, l'argentí Juan Gelman, durant la multitudinària presentació a Casa Amèrica Catalunya del seu últim llibre de poesies “El emperrado corazón amora”. Ni els encesos elogis a la seva obra del poeta Antoni Marí –introductor de l'acte amb el periodista Oleguer Sarsanedas– han afectat un Gelman que ha demostrat desconèixer de forma absoluta què és l’ego. “Un no és molt conscient del que escriu. La prova és que després ho publica”, ha ironitzat. El premi Cervantes també ha advertit: “Estem en una època que vol uniformitzar l'espiritualitat i mutilar el camí dels nostres somnis. I això duu a solituds molt profundes”.
La humilitat de Juan Gelman encisa l'auditori de Casa Amèrica Catalunya
Gelman ha explicat que “El emperrado corazón amora” reprèn coses que va escriure 40 anys enrera per al seu llibre “Cólera Buey”. “M'agradaria saber què vaig deixar de dir aleshores que necessito dir ara”, ha assenyalat el poeta qui ha confessat que, amb el pas del temps, “tendeixo a ser escarit”. “Puc escriure tota la nit i al matí següent no acordar-me de cap de les paraules escrites. Això és començar malament el dia!”, ha explicat. I ha afegit: “En ocasions no em reconec en el que he escrit”. No obstant això, ha subratllat que “per a mi, escriure és un acte de vida”. Preguntat sobre les seves fonts d'inspiració, Gelman ha constatat que en general s'escriu sobre pocs temes i ha descartat que el dolor (el seu fill i la seva nora van desaparèixer durant la dictadura argentina, que també va donar en adopció il·legal a la seva néta) li motivi de forma especial. “El dolor és un camí de coneixement de si mateix però no és el motor de la meva poesia, que ve d'altres indrets, de la necessitat d'escriure-la”. Gelman tampoc creu que el dolor social –com el que pateix actualment Mèxic o el sofert no fa molt a l’Argentina– sigui de necessària i obligada referència per al poeta. “Un dolor social molt fort en determinats països no pot deixar de tocar al poeta, però l’expressarà quan tingui la necessitat poètica de fer-ho, no per necessitat política”, ha reflexionat. Gelman també ha abordat la relació entre ideologia i literatura, que ha qualificat de “molt fosca” i ha posat com a exemple al seu compatriota Jorge Luis Borges, “en l'escriptura del qual no apareix la seva equívoca ideologia”, ha dit. “Tots tenim una ideologia però mesurar aquesta relació em resulta molt difícil de determinar. El tema no és el poeta sinó la seva obra”, ha continuat. I una reflexió final com a prova de la incomparable lucidesa d'aquest geni de les lletres de 81 anys d'edat: ““Estem en una època que vol uniformitzar l'espiritualitat i mutilar el camí dels nostres somnis. I això duu a solituds molt profundes”.
