Paula Marcela Moreno Zapata, ministra de Cultura del govern colombià presidit per Álvaro Uribe, oferí dimecres una àmplia conferència sobre les línies mestres que han guiat l’actuació del seu departament en els darrers tres anys, des que prengué possessió. Moreno Zapata, la primera ministra afrocolombiana de la història, representant de més del 20% de la població de la seva raça i amb només 32 anys, enlluernà l’auditori amb un discurs articulat, senzill i contundent, en el que exposà el seu principi d’acció: “La cultura és el que defineix una nació i és el seu punt de partida cap al futur”.
06/05/2010 / Barcelona
La ministra de Cultura colombiana ofereix a Casa Amèrica Catalunya una conferència magistral sobre la seva línia d’actuació
L’acte s’inicià amb una breu introducció d’Antoni Travería, director general de Casa Amèrica Catalunya, qui agraí de forma sincera la presència de la ministra i recordà les imminents Jornades dels Bicentenaris, abans de cedir la paraula a la cònsol general de Colòmbia a Barcelona, Juana Inés Díaz, reconeguda a Casa Amèrica “per la seva sensibilitat i amabilitat davant les iniciatives del nostre consolat”. Paula Marcela i Juana Inés mantenen una amistosa complicitat que va quedar palesa en les primeres paraules de la ministra, qui va agrair de la cònsol “la seva passió i entrega servint al nostre país”. Tot seguit, Moreno Zapata va voler introduir el seu Compendio de Políticas Culturales, un gros volum de 655 pàgines publicat el passat mes de gener que resum, com si es tractés d’un llibre de ruta o una “Constitució”, les línies mestres del que desitja fer Moreno Zapata al front del seu ministeri d’acord amb els principals actors i la indústria cultural colombiana. Alhora, la coincidència del Bicentenari resulta, segons la seva pròpia definició, un gran pretext / context que ens serveix per a recordar al país que la cultura ho és tot. Quan vaig arribar al càrrec, fa tres anys, el ministeri acomplia la seva primera dècada d’existència i existir resultava ja una celebració. Ara, ja plenament assentats, ens plantegem fixar tres tasques fonamentals alhora d’emprar aquest Compendio com a referència bàsica”. I amb determinació i verb fàcil, la ministra va anar desgavellant les tasques: “Finalment, en aquest Compendio ha quedat escrit i marcat un criteri a seguir per i per a tothom. Queda definit i documentat, discutit i parlat, enriquit per tothom. Aquesta és la nostra primera tasca, la de posar en marxa un seguit de polítiques culturals, fruit de l’esforç de les reflexions generades per actors molt diversos, explicant el perquè i el com fem les coses, seguint quins principis. Serà el nostre marc comú, la nostra línia d’actuació”. Continuem amb el segon camp, en paraules de Moreno Zapata: “Enfortir el sistema de cultura descentralitzada en els més de 1.100 municipis colombians per a poder parlar d’un sistema únic que aplegui, sense anar més enllà i per exemple, les 1.600 biblioteques que existeixen, els 400 museus, els 600 arxius, aquestos 5.000 grups de dansa, els 1.250 grups musicals que hi ha comptant només les comunes de Medellín o les 500 orquestres de salsa a Cali. O els 150.000 músics del país… Parlem de tota una autèntica força cultural que tingui capacitat d’acció i capacitat gestora, creativa, d’empresa, que s’erigeixi en sector vàlid i fort per al total de la nació”. Tercer aspecte: “Aconseguir l’accés de tots els colombians sense cap excepció a béns i serveis culturals de qualitat. Una biblioteca resulta tan essencial per al país com un hospital. Així, sota aquesta premissa, hem articulat una xarxa per tal d’arribar a tots els colombians. Aquesta ha estat la nostra agenda i eix bàsic de treball en aquests tres anys. A més, la diferència suma i no resta. I Colòmbia és rica en diversitat. Com aconseguir que un país divers es vegi igual i reconegui la seva pluralitat? Aquest és el nostre repte”. Formidable, la reflexió, quasi revolucionària en el seu plantejament. I continua la ministra: “Ara, l’espanyol és llengua cooficial, al costat de les 68 llengües nadiues que representen a un milió de colombians que les parlen. La nostra gran tasca consisteix en fer visible el gran patrimoni cultural de Colòmbia”.
