Casa America Catalunya

Després de la presentació feta 24 hores abans a la capital de la Terra Ferma, Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, ha encetat l’acte davant dels periodistes de Barcelona tot afirmant que” per a la nostra institució, continuar la nostra col·laboració amb la Mostra significa una gran satisfacció perquè parlem d’un esdeveniment ja plenament consolidat”. Travería ha cedit així la paraula Osvaldo Francia, president del Centre Llatinoamericà de Lleida, un dels pilars –amb l’Ajuntament local i Casa Amèrica Catalunya, segons ha digt el mateix Francia-, de la progressiva consagració d’aquest festival cinematogràfic. De fet, el dimecres, 14 de abril, a les 7 del vespre, des de la seu de la nostra institució a Barcelona (c/ Còrsega 299, entresòl) es contribuirà a la Mostra amb l’acte “Panorama del cine caribeño”, una xerrada d’en Carlos Francisco Elías, ex director de la Cinemateca Dominicana i creador del Fòrum Internacional de Cine Dominicano, qui reflexionarà sobre l’evolució i situació del cinema dominicà i caribeny.  Francia ha resultat explícit en el seu anàlisi: “Cada any, podem dir amb orgull, ens superem en contingut i qualitat, en creixement mantingut gràcies a aquests amics que ens donen suport i incentiu. Ja podem parlar de la Mostra de Cinema Llatinoamericà com d’un certamen de caràcter internacional. Circulem en doble sentit: Portem cinema llatinoamericà a Catalunya i portem la producció catalana a Suramèrica, a un mercat format per 400 milions de persones, amb les portes ben obertes cap a nosaltres, que sap del nostre rigor i prestigi ben guanyat. Avui, sentim humilment que no tenim sostre, que sortim guanyant a cada edició”.  Juan Ferrer, director de la Mostra, ha portat bona part del rodatge, del guió i del script a la roda de premsa amb inequívoca passió de cinèfil abrandat. Pel que fa a la programació d’aquesta 16ª edició, Ferrer l’ha definit com “una excel·lent selecció, tipus collita als vins. És l’anyada amb major nombre de països participants, tretze o catorze a diverses secciones. Hi ha grans títols a coproduccions llatines fetes amb els Estats Units, Japó o Itàlia, per exemple, i també estrenes que gaudiran després d’un llarg recorregut comercial”.  Esment especial de Ferrer per a la secció commemorativa del 200 aniversari de la Independència de Mèxic i el centenari de la seva Revolució, “amb una retrospectiva antològica formidable, mai vista abans a Espanya, amb títols restaurats que ni han vist els mateixos mexicans o que ni recorden les joves generacions d’aquell país. Sobre la Revolució, projectarem obres del ‘Indio’ Fernández que resulten autèntiques joies”. En un altre ordre de coses, l’Argentina i el seu cinema, en recorregut lineal per tota la seva història, “del passat més conflictiu al present triomfant del seu cel·luloide, del més fosc a les figues mítiques del seu imaginari col·lectiu”, segons Ferrer.  També, dos premis d’honor. El primer, per Ernesto Alterio, concedit per la seva trajectòria indiscutible com actor i “per aquesta relació fantàstica que manté amb el cinema espanyol”. El segon, a l’atenció d’Icíar Bollaín, per Juan Ferrer, “una actriu, directora, guionista i, per damunt de tot, dona amb una força que sintetitza tot el que les dones donen al cinema”.   Per algú lliurat a la Mostra en cos i ànima tots els dies i hores de l’any, esmicolar el seu moment actual no resulta gens ni mica una tasca feixuga. Sosté Juan Ferrer que “la Mostra ens ensenya la formidable força innovadora de Llatinoamèrica, un brou de cultiu únic per la seva voluntat de servei com a pont intercultural. Cada any renovem les nostres formules, mirades, alternatives, amb el desig de continuar creixent. Sense anar més lluny, enguany generarem trobades entre diferents sectors i àmbits de la indústria cinematogràfica per a que els seus professionals puguin intercanviar coneixements i aprendre de les seves experiències, enriquir-se mútuament, per a que xerrin sobre les seves problemàtiques i les dels seus països”.  A la cerimònia de cloenda, una altra distinció, aquesta per un altre clàssic de l’escena espanyola, Juan Diego, “un veterà de Lleida, on ha vingut prous cops només pel gust de veure bon cinema”. A Juan Ferrer li agrada resumir l’esperit de la Mostra entre la gent de l’anomenat, segons el vell tòpic, setè art recordant una frase pronunciada per David Trueba, qui afirmà que “a Lleida arribem convidats i marxem essent amics”. “Per això –continua Ferrer—ens hem guanyat l’estima i respecte del sector. Mimem el cinema llatinoamericà a partir de mantenir aquest esperit intacte”.  Heus aquí un altre detall: El director Emilio Ruiz Barrachina, abans dedicat al documental, estrenarà la seva opera prima “Discípulo”, protagonitzada per Marisa Berenson, en aquesta edició de la Mostra gràcies al bon regust de boca que li van deixar les seves experiències anteriors a la capital catalana. Entre les novetats  del 2010, cal destacar que les cerimònies d’inauguració i clausura es faran al Palau de Congressos de Lleida, preparat ja per a convertir-se, rebatejat per Ferrer, “en el nostre Kursaal particular”, com la Catedral cinematogràfica del Festival de Donosti. Al cap i a la fi, remata com a tancament Juan Ferrer, “la Mostra es això: un bitllet d’anada i tornada”. Entre Lleida, Catalunya i Espanya i Llatinoamèrica. D’anada i tornada.