Durant tres dies, Casa Amèrica Catalunya va ser epicentre de la poesia creada a l'estat brasiler de Minas Gerais, històric bressol de grans autors en llengua portuguesa. La trobada Confluències poètiques va reunir als creadors Renato Negrão, Ricardo Aleixo, Ana Martins, Mariana de Matos, Nívea Sabino, Leo Gonçalves i Ana Elisa Ribeiro, una representació de luxe de la potent i versàtil literatura mineira.
Tots ells van aprofundir en les seves obres i trajectòries en sessions conduïdes per la periodista Anna Guitart, les poetes Míriam Cano i Carmen Berasategui, el poeta i editor Aníbal Cristobo, i la directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin.
El plat fort es va reservar per a la darrera jornada amb un recital poètic-performàtic inoblidable en què a més dels poetes mineiros també hi van participar els catalans Víctor Sunyol, Ester Xargay i Míriam Cano.
22/03/2022 / Barcelona
La poesia de Minas Gerais llueix a Barcelona
Confluències poètiques va arrencar amb una conversa estupenda d'Anna Guitart amb Ricardo Aleixo, un dels poetes brasilers més grans de l'actualitat. Aleixo va abundar en els seus més de 30 anys de carrera, una trajectòria dibuixada per una barreja de lirisme, experimentació, testimoni personal i irreverència on la posada en escena dels seus poemes adquireix tanta importància com els seus llibres tal i com es va poder comprovar a la seva intervenció en el recital de la darrera jornada de la trobada.
Tot seguit, la poeta catalana Míriam Cano va dialogar amb els seus homòlegs de l'altra riba atlàntica Ana Elisa Ribeiro i Renato Negrão. Una conversa sobre poesia d’allò més interessant.
Per cloure la jornada, el poeta i crític literari Edgardo Dobry va parlar amb Leo Gonçalves, Mariana de Matos i Nívea Sabino sobre la representació social i literària en la literatura brasilera contemporània, i com cadascun desenvolupa la seva tasca des de la perspectiva de la confrontació.
La poesia d'Ana Martins
La segona entrega de Confluències poètiques es va iniciar abocada en la poesia deliciosa d'Ana Martins, que va despullar la seva concepció d'aquest art en conversa amb el també poeta i editor Aníbal Cristobo. A diferència de molts dels seus compatriotes, propers a la fusió de la poesia amb l’acció artística, Martins va revindicar el seu interès pel llibre.
“Avui els poemes circulen de moltes maneres, però el llibre manté una gran importància. Té a veure amb la tensió de la materialització de les paraules en un suport, la relació de la paraula amb la pàgina”, va explicar.
Tot seguit, Ana Elisa Ribeiro i Mariana de Matos van mantenir una instructiva conversa amb la poeta i editora Carmen Berasategui sobre l'absurd i la poesia. Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, va tancar la jornada conduint (a causa de l'absència d'última hora, per motius de força major, del poeta Eduard Escoffet) un animat diàleg amb Leo Gonçalves, Nívea Sabino i Renato Negrão sobre els nous formats en aquest gènere literari: la poesia parlada, la poesia expandida, el cos com a plataforma...
Recital poètic - performàtic
La trobada va concloure amb un tercer i definitiu dia en què els poetes mineiros, juntament amb els seus col·legues catalans Míriam Cano, Ester Xargay i Víctor Sunyol, van protagonitzar un polièdric recital poètic – performàtic on cadascú va traslladar la seva poesia al públic que omplia el nostre auditori.
La vetllada va ser intensa. Nívea Sabino la va iniciar rondant entre el públic amb la seva força reivindicativa, propera al rap per moments. Míriam Cano va posar l'assossec amb les seves somniadores creacions en llengua catalana i Ana Martins va seduir l'entregada audiència amb Aníbal Cristobo, que recitava la traducció al castellà dels seus meravellosos poemes.
Van prendre el relleu Mariana de Matos, oferint la contundència dels seus versos amb una cuidada escenificació, i Víctor Sunyol, que va transmetre la seva sensibilitat de poeta molt proper a Catalunya i la seva gent.
Leo Gonçalves, per la seva banda, va jugar amb mestratge amb ritmes i onomatopeies tropicals i amb una posada en escena que incloïa picades d'ullet a la dansa magníficament executada per la seva acompanyant mentre Ana Elisa Ribeiro captivava amb la profunditat, serena i ferma alhora, dels seus poemes.
La catalana Ester Xargay va sorprendre amb la seva intensitat reivindicativa oferint fins i tot el que semblava un strip tease per, al crit "alliberem els traus dels botons", descobrir una peça de roba amb els colors de la bandera d'Ucraïna, amb la qual va presidir la seva torrencial intervenció.
Cel i terra
Renato Negrão, per la seva banda, va oficiar la seva poesia tot adoptant el paper de summe sacerdot embolicat entre projeccions celestials mentre Ricardo Aleixo tancava la vetllada amb una actuació plena de força i ritme, acompanyat eventualment per dues intèrprets femenines, i envoltat per un ventall de sons preenregistrats i de projeccions.
Va ser una posada en escena mil·limètricament calculada que sumada al carisma d'aquest poeta i performer brasiler va propiciar un punt final de somni a un recital memorable.
