No hi ha hagut sorpreses i la candidata socialista de la coalició Concertació per la Democràcia, Michele Bachelet, és la guanyadora de les eleccions presidencials a Xile amb el 45,8% dels vots un cop escrutades el 96% de les taules electorals. Els candidats de la dreta Sebastián Piñera i Joaquín Lavín han aconseguit el 25,4% i el 23,2% dels sufragis, respectivament, i el presidenciable de Junts Podem, l'humanista-comunista Tomás Hirsch, el 5,3%. Lavín ja ha anunciat el seu suport a Piñera, que disputarà a Bachelet la presidència del país sud-americà a la segona volta electoral que se celebrarà el pròxim 15 de gener.
12/12/2005 / Barcelona
La socialista Bachelet guanya amb comoditat les eleccions a Xile però haurà de disputar una segona volta contra el liberal Piñera
No hi ha hagut sorpreses i la candidata socialista de la coalició Concertació per la Democràcia, Michele Bachelet, és la guanyadora de les eleccions presidencials a Xile amb el 45,8% dels vots un cop escrutades el 96% de les taules electorals. Els candidats de la dreta Sebastián Piñera i Joaquín Lavín han aconseguit el 25,4% i el 23,2% dels sufragis, respectivament, i el presidenciable de Junts Podem, l'humanista-comunista Tomás Hirsch, el 5,3%. Lavín ja ha anunciat el seu suport a Piñera, que disputarà a Bachelet la presidència del país sud-americà a la segona volta electoral que se celebrarà el pròxim 15 de gener.
En una jornada de festa democràtica i amb absència d'incidents de rellevància, es van confirmar tots els pronòstics que anunciaven una àmplia victòria de Bachelet -encara que insuficient per evitar la segona volta- i l'ascens de Piñera com a principal opositor en perjudici del dretà Lavín, al qual la falta d'un clar distanciament del dictador Augusto Pinochet sembla haver-li passat factura.
L'escenari que es dibuixa per a la decisiva jornada del 15 de gener s'assembla bastant al de les eleccions de 1999, quan van empatar a primera instància l'actual president xilè Ricardo Lagos i Joaquín Lavín, resolent-se la qüestió amb una minsa avantatge del 3% per a l'actual president xilè a la segona volta. En alguns mitjans se subratlla que la suma dels suports de Piñera i Lavín supera el còmput obtingut per Bachelet, que, no obstant això, podria recollir bona part dels vots de Hirsch. Tot sembla indicar, doncs, que la socialista, fins i tot mantenint el cartell de gran favorita, no té encara resolt el seu somni de succeir a Ricardo Lagos qui, per cert, s'acomiada de la presidència amb una cota de popularitat del 71%, una cosa inèdita en la història del país.
I si Lagos és el xilè més estimat i més ben valorat, als antípodes es troba el dictador Augusto Pinochet al qual no se li hauria permès votar, si aquesta hagués estat la seva intenció, a causa de la seva situació d'arrest domiciliari un cop comprovada la seva aptitud mental per afrontar els judicis que l’esperen per casos de violacions de drets humans. Els resultats electorals semblen indicar que la societat xilena ja l’ha enterrat en vida. I per a major deshonra del general, recentment s'ha sabut que també se l’investiga per la presumpta apropiació indeguda de dos sabres que van pertànyer al llibertador Bernardo O'Higgins.
