Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
02/10/2006 / Barcelona

“La supervivència de Lula”, per Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya

(Article d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, publicat a l’edició del dissabte 30 de setembre a El Periòdico de Catalunya, hores abans de l’apertura d’urnes als col·legis electorals del Brasil). “Ni els nombrosos escàndols de corrupció que han esquitxat l'acció del seu govern, ni la cadena de dimissions en el seu entorn polític de confiança més personal, ni tampoc les denúncies d'última hora d'una oposició desorientada semblen ser arguments suficients per evitar que Luiz Inácio Lula da Silva aconsegueixi prolongar el seu mandat popular en la presidència del Brasil...”

(Article d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, publicat a l’edició del dissabte 30 de setembre a El Periòdico de Catalunya, hores abans de l’apertura d’urnes als col·legis electorals del Brasil). “Ni els nombrosos escàndols de corrupció que han esquitxat l'acció del seu govern, ni la cadena de dimissions en el seu entorn polític de confiança més personal, ni tampoc les denúncies d'última hora d'una oposició desorientada semblen ser arguments suficients per evitar que Luiz Inácio Lula da Silva aconsegueixi prolongar el seu mandat popular en la presidència del Brasil.
 
Si a més aconsegueix guanyar en primera volta aquest diumenge amb més del 50% dels sufragis podrem convenir que ens trobem davant una figura política incombustible que ha sabut aixecar-se enfortit de les severes caigudes sofertes en aquests anys. Des dels ja llunyans inicis de la seva carrera, Lula ha mostrat una enorme capacitat per sobreposar-se a la derrota i sortir airós, fins avui, de situacions especialment crítiques que haguessin acabat amb molts líders amb una teòrica superior formació intel·lectual i política. El seu primer intent frustrat d'accedir a la presidència es va produir a l’any 1989. Lula va perdre a l'últim minut davant un candidat prefabricat d'urgència per l'oligarquia financera tradicional amb el decisiu suport televisiu del grup mediàtic més influent del Brasil. Anava per davant a totes les enquestes, però la campanya bruta de la por al comunisme que Lula representava, deien, li va derrotar davant Fernando Collor de Mello, que acabaria el seu mandat enfonsat en una marea de corrupció. Cinc anys després, el triomf de Fernando Henrique Cardoso va suposar el seu segon fracàs. Ningú pensava llavors que seguiria en política, ningú imaginava que tornaria a intentar-ho una altra vegada, a l’any 1998. Favorit de nou en les enquestes, va declarar en aquella ocasió que paralitzaria el procés de privatització de les empreses públiques i que es disposava a corregir la política de canvi. Aquelles paraules poc prudents li van costar l'elecció després d'una espectacular caiguda de les borses. Lluny de rendir-se, a l’any 2002, en el seu ja quart intent, va aconseguir un triomf històric indiscutible amb més de 52 milions de vots. Lula havia moderat i madurat les seves propostes, havia també canviat el seu característic vestit informal per vestits de disseny, s’havia tallat els cabells i arreglat la dentadura. Més pragmàtic, molt menys radical, més ortodox, menys ingenu, el màrqueting va entrar en la vida del torner metal·lúrgic doctorat en sindicalisme que amb enorme tenacitat va aconseguir convertir-se en un símbol de referència política més enllà de les fronteres del Brasil. També el país havia canviat des d’aquelles primeres eleccions lliures de l’any 1989. Malgrat sonores frustracions, la transformació democràtica més aparent en aquests anys va suposar que els més desposseïts s'estaven incorporant als processos de decisió política. Precisament les polítiques socials cap als més desafavorits i la redistribució de la renda són dos de les claus per entendre, en gran mesura, la confiança que manté Lula entre una part significativa de l'electorat. Els programes Fam Zero i Borsa Família, que distribueixen diners a prop de 40 milions de persones, han satisfet necessitats mínimes de milers de famílies condemnades a subsistir en la misèria. La prestigiosa Fundació Getulio Vargas acaba de publicar una investigació en la qual destaca que en aquest primer mandat del president Lula la pobresa s'ha reduït un 19 per cent; la renda mitjana dels brasilers ha tingut un creixement en 2005 d'un 29,75% mentre amb Cardoso en la presidència, la caiguda va arribar al 5%, per les diverses inestabilitats financeres que va patir a partir de 1998, després de la seva reelecció. Potser el moment més crític per a Lula, encara que hi ha hagut més, es va produir l'agost de l'any passat quan va buscar refugi en les terres del nord-est, la zona on es concentren grans bosses de pobresa i en la que obté els índexs més alts de suport popular. L'oposició política va arribar a reclamar el seu judici polític per inhabilitar-lo com a president. S'havia quedat sol. La cúpula del seu Partit dels Treballadors (PT) i diversos ministres del seu gabinet havien estat literalment escombrats en aparèixer involucrats en suborns i malversacions en una espessa xarxa de corrupció institucionalitzada. Les comissions d'investigació es van succeir en un Parlament convertit en una mena de circ romà retransmès en directe per les televisions durant interminables hores d'insults, sense cap treva en les desqualificacions entre els contendents. Un espectacle de baixes passions en el qual tot valia per desacreditar l'enemic, sense arribar a comprendre que tots podien quedar sota sospita, incloses les institucions democràtiques, com així ha estat. Lula va estar acorralat i ell sol va aconseguir aixecar-se.Els últims dies de campanya han servit per accentuar l'estratègia d'erosió sobre Lula arran de noves revelacions de corrupció. Però a aquest home acostumat a la supervivència, les enquestes tornen a atorgar-li ara el paper de favorit, amb un mínim de 15 punts d'avantatge sobre Geraldo Alckmin, candidat d'una variada coalició de partits de dreta i centre que ja només aspira que Lula no assoleixi a la primera més de la meitat dels vots emesos per forçar així una segona volta el pròxim 29 d'octubre. I Lula respon: “Fidel Castro va escriure que la història un dia ho absoldrà. Jo no vaig a precisar esperar per la història: el poble m'absoldrà ara”. Vegem".