Casa America Catalunya

Jorge Ferrer ha obert la sessió amb una reflexió sobre el paper prominent de la cultura en el govern revolucionari cubà des del seu triomf, el gener del 1959, fent d'ella un “eix fonamental” de la seva política, “per bé o per mal”.  “La política cultural de la revolució es va platejar des dels primers mesos amb una claredat i contundència tal que ha perdurat fins al dia d'avui”, ha explicat Ferrer, al·ludint implícitament a la rigidesa i immobilisme d'una política cultural que ha presentat pocs canvis en 50 anys i que ha provocat una diàspora d'intel·lectuals i artistes inconformes amb aquestes condicions o directament perseguits per no acatar-les. En aquest context, el debat sobre l'existència d'una literatura cubana o de literatures cubanes ha centrat gran part de la sessió, així com les mesures que s'haurien de prendre perquè el lector cubà tingui accés a les obres produïdes a fora de l'illa, que fins ara romanen “desconegudes i no reconegudes” a Cuba, en paraules de Rafael Rojas. Literatures cubanes El mateix Rafael Rojas ha iniciat el torn de paraula a la taula amb una crítica a la polarització i desqualificacions mútues entre la literatura de dins i de fora de l'illa, defensant que “hi ha tantes literatures cubanes com llocs des d'on s'escriu”. “Des de l'exili, s'acusa a la literatura produïda a l'illa de ser propagandística”, ha explicat Rojas, afegint que en sentit invers es titlla de “comercial” a la que es produeix a l'exili. “Les dues postures són insostenibles”, ha declarat. “És absurd presentar la relació entre literatura i política com si fos il·legítima”, ha continuat Rojas, amb el convenciment que en qualsevol país i lloc del món tal relació és “sempre molt fluïda”. En aquest sentit, Senel Paz ha destacat “la recerca d'autonomia i independència” dels escriptors cubans respecte a la política, precisament per “poder abordar-la des de la literatura”. “Avui dia, la literatura cubana té una gran independència de la política, tot i que no és total ni suficient”, ha reconegut, mostrant-se disposat a continuar amb aquest “esforç que no acaba i que ha tingut grans resultats” literaris i culturals.  En el seu discurs, Senel Paz ha inclòs tota la producció literària cubana, de dins o de fora, sota l'únic epítet de “literatura cubana”, en singular. Maria Elena Cruz Varela ha discrepat enèrgicament d'aquesta posició, defensant l'existència de “literatures cubanes”, en plural. “No té sentit buscar la conciliació”, ha declarat, explicant que “hi ha bona literatura a dins i a fora de l'illa, però no és la mateixa”. “Els escriptors a l'exili hem perdut el nostre lector natural”, ha lamentat Cruz Varela, “i hem perdut el nostre referent natural”, l'illa. Portant aquest raonament un pas enllà, l'escriptora ha redimensionat l'abast d'aquesta pèrdua: “Cuba a mi em falta, sí, però jo li falto a Cuba”. El mercat literari cubà Rafael Rojas, qui pròximament presenta el seu llibre “El estante vacío. Literatura y política en Cuba” (Anagrama, 2009) a Espanya, ha exposat alguna de les tesis presentades en aquesta obra a l'auditori.  Rojas distingeix entre tres tipus de mercats literaris cubans: el mercat estatal, que reuneix les obres editades pel Ministeri de Cultura cubà, juntament amb l'Institut Cubà del Llibre i la Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba (UNEAC); el mercat iberoamericà, amb obres produïdes a dins i a fora de l'illa i publicades en les grans editorials iberoamericanes; i finalment el mercat composat per publicacions de les editorials cubanes a l'exili, com Colibrí a Madrid o la Universal a Miami. Segons Rojas, “la falta d'accés del mercat iberoamericà i del mercat de l'exili al mercat estatal” marca la naturalesa del mercat literari cubà a l'illa. “Els funcionaris culturals cubans desqualifiquen sistemàticament la literatura de l'exili”, ha denunciat Rojas, qui ha defensat que la publicació editorial no és l'única manera de reconeixement que es podria brindar a la literatura de l'exili. Entre algunes de les mesures proposades per Rafael Rojas a “El estante vacío”, cal destacar la modificació de les lleis de control aduanal i l'autorització de la comercialització de les obres publicades a fora de l'illa a Cuba. En el context actual, el moment d'aplicar aquestes mesures sembla encara llunyà, tot i que Senel Paz ha afirmat que “la censura està de capacaiguda”, al·ludint a un “alt nivell de crítica i autocrítica” de la cultura cubana a l'illa. Paz també ha declarat que, com a escriptor, ell mateix aspira a “poder obrir vies perquè tots es publiquin i perquè tot es programi” en els circuits culturals cubans. La dificultat afegida la imposen les decisions de les grans editorials iberoamericanes, que acaten les consignes d'una política cultural del govern cubà encara extremadament restrictiva amb els escriptors a l'exili. Així, Maria Elena Cruz Varela ha lamentat que les editorials espanyoles que la publiquen no la incloguin en catàleg en grans esdeveniments literaris com la Fira del Llibre de l'Havana, entre d'altres. Des del públic, la veu d'Iván de la Nuez ha denunciat l'absència de les seves obres en la llibreria que la seva pròpia editorial, també de capital espanyol, té a l'Havana. L'última de les taules rodones de les jornades “Cuba: claus de futur” s'ha desenvolupat en un clima cordial i de respecte mutu, cosa que ha agraït especialment l'adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, en la seva intervenció de clausura, proposant així mateix la reedició d'aquest tipus de jornades en un futur pròxim per avaluar efectivament els canvis que en aquest sentit es puguin donar a Cuba.