La biografia de Jaume Nunó, compositor de la localitat catalana de Sant Joan de les Abadesses i autor de l’himne de Mèxic, ja es pot demanar en préstec a la Xarxa Nacional de Biblioteques Públiques de Mèxic, que n’ha adquirit 400 exemplars i els ha distribuït entre els seus centres més importants.
La xarxa de biblioteques mexicanes adquireix 400 llibres sobre el compositor català Jaume Nunó
Jaume Nunó. Un santjoaní a Amèrica (2010, KM 13.774. Ed. Casa Amèrica Catalunya) és un llibre de Cristian Canton i Raquel Tovar sobre la figura d’aquest músic. L’obra es va escriure després de la trobada d’un arxiu familiar als afores de Nova York i va ser publicada en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i el Consolat General de Mèxic a Barcelona.
L’any passat, el llibre ja va travessar l’Atlàntic quan va ser presentat a San Luís Potosí durant la celebració del festival Ciudades Hermanas, amb la presència de l’alcalde i de la regidora de Cultura de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué i Montserrat Tallant respectivament.
El director general de Bibliotecas del Consejo Nacional para la Cultura y las Artes de Mèxic, Fernando Álvarez del Castillo, qui ha dut a terme la negociació d’aquesta adquisició amb l’alcalde Ramon Roqué i Casa Amèrica Catalunya, ha confirmat l’arribada dels llibres a Mèxic.
Jaume Nunó i Roca (1824-1908) va començar els estudis musicals de la mà del seu germà Joan, organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va prosseguir els estudis a Barcelona, on ingressà al cor de la Catedral i, al cap d’un temps, va rebre una beca per acabar-se de formar a Itàlia.
La seva vinculació a les bandes militars el va dur a Cuba i poc després a Mèxic, on va guanyar, l’any 1854, el concurs per a la composició de la música de l’himne nacional mexicà.
A causa de la complicada situació política de Mèxic de mitjans del segle XIX, es va instal·lar als Estats Units, primer a Nova York i després a Buffalo, on va dirigir diverses orquestres, companyies d'òpera i entitats corals, i on va exercir la docència.
Després de ser redescobert, Mèxic li va tributar un gran homenatge. Les seves restes descansen a la Rotonda dels Homes Il·lustres de Mèxic.