Peculiars Obsessions, l’antologia dedicada a l’obra del fotògraf Wifredo García Domènech, romandrà oberta al Palau Moja de Barcelona fins el 23 de març. Una selecció de 68 creacions del considerat pare de la fotografia antillana moderna, “català que va saber captar les essències del poble dominicà”, es reparteix per diverses sales del magnífic Palau sota apartats com Retrats, Microhistòries, Exploracions o Imaginaris, fruit de la col·laboració mantinguda entre el Centro Cultural León Jimenes i Casa Amèrica Catalunya.
10/02/2010 / Barcelona
L’amor per l’art de la fotografia, segons Wifredo García
L’exposició, primera del creador a la seva ciutat natal, “traça de manera definitiva la seva fesomia com a creador”, segons defineix el panell que dóna entrada a la mostra de forma prou exacta. En els murs del Moja, els visitants no només hi trobaran les fantàstiques instantànies d’aquest gran autor, sinó que, a més a més, podran reflexionar amb les definicions que l’extrema sensibilitat d’en Wifredo va crear al voltant del seu amor per l’art de la fotografia.
Frases plasmades, negre sobre blanc, que ajuden a donar encara més sentit a la voluntat seguida en la seva trajectòria. Tot seguit, les paraules, que trobareu entre cometes, de Wifredo García sobre com veia, com sentia, la càmera, la República Dominicana, a través de la lent: “Busco el tipus d’imatges que millor expressin el caràcter personal i el sentiment de la seva gent. En quant a mi, potser s’hagi tractat d’una recerca insaciable per descobrir allò que anomenem identitat del dominicà”.
“Com tot llenguatge –sostenia García Domènech--, la foto també es realitza a través del diàleg, de la comunicació entre el fotògraf i l’espectador. Cal mesurar la qualitat d’una fotografia amb el seu nivell de comunicació. Al meu entendre, la fotografia és, per damunt de tot, un llenguatge. Un nou llenguatge, sense dubte, el llenguatge del nostre temps. Fins i tot, podríem afirmar que és més fàcil i estès avui conèixer un país estrany a través de les múltiples fotografies dels seus paisatges i gent que a través d’altres arts, com la literatura o la música”.
Paraules de Wifredo que cal situar en el seu entorn de pronúncia, fa ja més de 30 anys, com aquesta confessió personal, molt avançada al seu temps: “La fotografia sempre ha estat per a mi una manera de valorar les coses, sobretot la Natura. Una manera d’explorar el món i de preservar la seva bellesa”.
“D’habitud passem per la vida mirant i no hi veiem. Sovint el principal objectiu del fotògraf és mostrar quelcom que ha passat desapercebut pels altres. Un vertader fotògraf no té por de mostrar en públic les seves imatges personals, perquè sap que només allò que li va interessar com a ésser humà te valor universal”. Wifredo García dixit.
