Amèrica Llatina és una regió en la qual només uns pocs privilegiats poden accedir a l'educació, ja sigui per motius econòmics o socials. Per aquesta raó, l'ONG Educació Sense Fronteres treballa en aquests països per ajudar a crear una educació a l'abast de tothom. L’ICCI/ Casa Amèrica Catalunya ha acollit una taula rodona sota el títol "Èxits i reptes de la cooperació internacional a Guatemala, El Salvador, República Dominicana i Perú" en la que els coordinadors de l'ONG en aquests països han parlat sobre el seu treball. Els ponents que han participat són María Ángeles Medina, de Guatemala; Líbia Arenal, del Salvador; Jordi Borlán, del Perú; i Montserrat Bobés, de República Dominicana. A més, l’acte ha comptat amb la presidenta de l'ONG, María Beneyto.
L'educació com a instrument per intentar canviar la realitat a Llatinoamèrica
Amèrica Llatina és una regió en la qual només uns pocs privilegiats poden accedir a l'educació, ja sigui per motius econòmics o socials. Per aquesta raó, l'ONG Educació Sense Fronteres treballa en aquests països per ajudar a crear una educació a l'abast de tothom. L’ICCI/ Casa Amèrica Catalunya ha acollit una taula rodona sota el títol “Èxits i reptes de la cooperació internacional a Guatemala, El Salvador, República Dominicana i Perú” en la que els coordinadors de l'ONG en aquests països han parlat sobre el seu treball. Els ponents que han participat són María Ángeles Medina, de Guatemala; Líbia Arenal, del Salvador; Jordi Borlán, del Perú; i Montserrat Bobés, de República Dominicana. A més, l’acte ha comptat amb la presidenta de l'ONG, María Beneyto.
El treball d'Educació Sense Fronteres a El Salvador – país de 6 milions d'habitants, dels quals tres viuen a l'estranger- se centra en l'intent de fomentar l'educació popular com a alternativa a l'educació oficial. Aquesta última es regeix per uns paràmetres molt excloents que han provocat que la gent de les pròpies comunitats comenci a ensenyar. “L'educació popular passa a suplir el paper de l'Estat”, afirma Líbia Arenal. El paper d'Educació Sense Fronteres és el de recolzar a les organitzacions socials perquè l'Estat reconegui el treball de l'educació popular. Una educació que no només vol crear mà d'obra, sinó que “vol crear uns subjectes capaços de realitzar transformacions en el seu entorn”.
A Guatemala, on la població indígena ascendeix al 60%, el projecte de l'ONG pretén crear una educació amb més qualitat, bilingüe i en la que hagi equitat de gèneres. Per a això, estan formant als docents, impulsant la sensibilització sobre la importància de la igualtat de gèneres i formant als líders dels Comitès d'Educació perquè siguin persones crítiques i analítiques respecte a la realitat que els envolta. Aquesta és la primera experiència d'aquest tipus que es realitza en aquest país centreamericà.
L'àrea del Perú en la que treballa Educació Sense Fronteres està tocant al país veí, l’Equador, el que comporta que el context social sigui diferent. Es tracta d'una zona rural i agropecuària, la conca Catamayo-Chira. Aquí han creat juntament amb organitzacions locals una Xarxa d'Educació en la qual s'entrellacen 71 centres i aproximadament 3.000 alumnes. En ser una zona fronterera i amb l'historial de conflictes entre les dues nacions, l'educació per la pau és un dels objectius que es marquen. En aquest cas, la innovació està en la creació del PIPE (Projecte Innovació Producció Educativa). “Es tracta d'una activitat agropecuària que obliga a la participació de tots, tant de mestres com de pares i alumnes”, afirma Jordi Borlán. Aquest projecte té una importància educativa- és una manera d'atreure a la comunitat-; una importància productiva, ja que s'obtenen beneficis; i té una gran importància social perquè és el reflex d'una realitat ecològica patent en tota la zona.
Finalment, la labor que realitzen a República Dominicana se centra en la creació d'una Xarxa d'Educació Infantil Comunitària (REIC). Entre els seus objectius està desenvolupar projectes d'educació preescolar de qualitat, ja que és el sector que menys cobertura té a la regió i el seu propòsit és convertir-lo en el “Tercer Sector d'Educació”. El seu discurs s'articula d'acord amb “la lluita contra el racisme i la xenofòbia i la lluita per l'equitat de gèneres”, segons Montserrat Bobés.
