Casa America Catalunya

Intervenció de Leire Pajín, secretària d’estat de Cooperació a l’acte de presentació de la Fundació Casa Amèrica Catalunya: “Representa per a mi una enorme satisfacció estar avui a Barcelona amb tots vostès i poder compartir un esdeveniment tan important com és la presentació de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. Aquesta Fundació representa la fusió de diverses institucions creades a Barcelona al llarg del segle passat amb un objectiu comú: la promoció de Catalunya a Amèrica Llatina i viceversa. 
La Fundació de Casa Amèrica Catalunya és un bon exemple de dues realitats que no es poden obviar: d'un costat, l'eficaç col·laboració de les tres administracions (estatal, autonòmica i local) amb la participació de l’AECI, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona en la política espanyola de cooperació al desenvolupament; i, d'una altra banda, la importància que per a tots nosaltres segueix tenint Amèrica Llatina.En el marc de la política de cooperació al desenvolupament duta a terme pel Govern, cal subratllar la creixent rellevància que s'ha donat a Àfrica o, dit d'una altra manera, el que s'ha fet és treure de l'oblit a aquest continent. Però això no ha suposat, com alguns pensen, un oblit de l'Amèrica Llatina. Amèrica Llatina segueix i seguirà sent un escenari de trobada, de treball i de cooperació entre Espanya i els nostres socis llatinoamericans.De fet, en l'última setmana s'han produït dos esdeveniments que vénen a reforçar aquesta teoria: d'un costat, l'Acord del Consell de Ministres del passat 2 de setembre pel qual s'aproven mesures per a la potenciació de l'acció exterior de l'Estat, i on es recull expressament que “des de la recuperació de la democràcia, Espanya (...) ha enfortit la nostra presència i el nostre compromís amb Iberoamèrica”. D'una altra banda, més important encara, és la declaració que el President del Govern va fer ahir davant els Ambaixadors en la qual va informar de la creació d'una nova Secretaria d'Estat per a Llatinoamèrica al ministeri d'Afers Estrangers i de Cooperació.A més, en el Pla Director de la cooperació espanyola 2005-2008, es recull que 10 països de la regió tenen la consideració de països prioritaris (que tendeixen a concentrar el 70% del nostre Ajut Oficial al Desenvolupament, AOD), tres països són considerats com països d'atenció especial i set, més la CARICOM, països preferents de cooperació focalitzada. Amb això es cobreix la totalitat de Llatinoamèrica.L'any 2006, dels 2.190 mill. € de l’AOD bilateral brut, el 36% anirà destinat a la regió, assolint el 49,1% si parlem de l’AOD bilateral brut especificat excloent les operacions de deute. Aquest compromís d'esforç fa que la previsió del nostre Ajut Oficial al Desenvolupament bilateral per a aquest exercici s'elevi fins als 613 mill. €, cosa que representa un màxim històric. Avui dia Espanya és el tercer donant per a Amèrica Llatina, només pel darrere d'Estats Units (5.000 mill. €) i Japó (3.000 mill. €).Aquesta és la resposta que el Govern, les CCAA i els Ajuntaments donen als estrets vincles que existeixen entre els dos costats de l'Atlàntic; al propi sentir de la nostra societat, que opina majoritàriament que l’AOD espanyola ha de dirigir-se principalment a Amèrica Llatina; a la cada cop més gran presència de llatinoamericans entre nosaltres i d'empreses espanyoles a Llatinoamèrica; i finalment, aquesta prioritat llatinoamericana es deriva dels principis generals de la política de cooperació, principalment en el que es refereix a la lluita contra la pobresa.En aquest sentit hem de recordar que Amèrica Llatina no avança prou cap a l’assoliment del primer dels Objectius del Mil·lenni: eradicar pobresa i fam extrema.Amèrica Llatina és una àrea econòmica i social que amb més de 500 milions de persones és no només per a Espanya sinó per al conjunt del planeta un espai estratègic a l'hora d'avançar cap a un món més equilibrat i sostenible. Com ja vam defensar en la passada Cimera UE-Amèrica Llatina a Viena: a Amèrica Llatina i Espanya tenim en la reducció de les desigualtats tant dins dels seus països com a la regió un dels majors reptes dels pròxims anys. La desigualtat constitueix per als nostres Governs una característica negativa en si mateixa en termes ètics, però igualment important és el fet que constitueix un obstacle estructural al desenvolupament sostingut.En termes numèrics això es tradueix que uns dos-cents milions de persones pateixen la pobresa, el 40% de la població total de l'Amèrica Llatina, dels quals, més de noranta milions de persones es troben en situació de pobresa extrema.La cooperació espanyola amb Amèrica Llatina té a la Declaració del Mil·lenni com a important referència, i encara que aquesta regió ha avançat certament més que altres pel que fa a l'assoliment dels Objectius del Mil·lenni, el fet més preocupant és que Amèrica Llatina no aconsegueix reduir a penes els seus nivells de pobresa, el que reflecteix les desigualtats estructurals que pateix la regió.D'altra banda, la comunitat internacional sembla dirigir l'atenció cap als països més pobres. Aquesta atenció és lògica i necessària, però és convenient no oblidar les vulnerabilitats dels països de renda mitjana enfront de les pressions de la globalització, els seus desafiaments de governabilitat i les seves mancances en matèria de cohesió social.I és que, encara que la mitjana regional en l'Índex de Desenvolupament Humà del PNUD és alta, amaga grans disparitats. Amèrica Llatina continua sent la regió més desigual del planeta. Un fet que, a més, no ha millorat malgrat les reformes econòmiques dels anys 80 i 90. Amèrica Llatina encapçala les regions segons els diferents índexs. Per això, és missió de la cooperació espanyola acompanyar les polítiques públiques dels governs llatinoamericans que contribueixin a reduir la desigualtat i l'exclusió social.El Govern espanyol sosté que hi ha dos elements claus per a una estratègia de desenvolupament i política a la regió: en primer lloc, un estat fort i integrador que ofereixi seguretat i un marc estable que obri oportunitats de participació a tots; i en segon lloc, una societat amb capacitat per participar a l'espai públic i per enfortir-lo. En els últims quinze anys, els països de l'Amèrica Llatina han progressat en aquests dos àmbits, però encara ens queda molt camí per recórrer.Per a això, des d'Espanya, s'han establert un seguit de prioritats sectorials dirigides a alssolir aquesta anhelada meta d'acabar amb les desigualtats. El II Pla Director orienta gran part de la nostra cooperació a tres grans àrees: la Cohesió Social, és a dir, l'atenció a les necessitats socials bàsiques, en especial dels sectors més desafavorits; la Governabilitat Democràtica, que es refereix al suport a l'enfortiment institucional per a la reforma i modernització de l'Estat; i el Desenvolupament Econòmic, principalment orientat cap a mesures d'enfortiment del teixit socioeconòmic. Vull ressaltar que en aquest últim camp, el suport al teixit microempresarial constitueix una àrea important d'actuació. Així, més del 80% dels recursos del Programa de Microcrèdits han anat a països llatinoamericans.En definitiva, comptem amb una àmplia diversitat d'instruments. El repte és utilitzar-los de manera més integral. D'altra banda, hem d'explorar nous instruments de cooperació que ens permetin millorar l'impacte i augmentar la relació d'associació amb els països de la regió. Estem començant a experimentar amb noves formes de cooperació. Per exemple, hem iniciat un procés de diagnòstic i consulta d'actors per crear una aliança públic-privada a Equador, que abraça un dels temes centrals de la relació bilateral: la immigració. El “codesenvolupament”, base de l'actuació de la Casa Amèrica Catalunya, és un àmbit que pretenem seguir potenciant els anys vinents.Considerem que la col·laboració amb altres agents és clau per millorar la qualitat de l'ajuda. Com assenyalava al principi, la participació del Ministeri d'Afers Estrangers i de Cooperació, a través de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional en aquesta Fundació que avui presentem, és un clar exemple de col·laboració entre les diferents administracions públiques, i esperem que sigui la continuació de la exitosa cooperació de tots en un àmbit que és objecte de preocupació i d'atenció per part de tota la societat espanyola.Ho deia al començar i vull acabar insistint que el principal desafiament al qual s'enfronta la regió és la desigualtat. Hem de treballar superant la visió del problema de la desigualtat només com una equació d'ingressos. A Amèrica Llatina, la inequitat s'expressa també en l'exclusió de molts grups, en especial els pobles indígenes que manquen d'interlocució social i política. Anem a seguir treballant amb intensitat en canvis que deixin endarrere accions de tarannà assistencialista i dirigir-nos cap a d’altres d'un verdader enfortiment institucional, per a, d'aquesta manera, contribuir a aconseguir que siguin els propis governs els que assoleixin les metes del desenvolupament. En definitiva, es tracta d'una cooperació orientada cap a l'enfortiment de capacitats i amb un clar i decidit enfocament de desenvolupament humà. Per a això és imprescindible, i vull reconèixer el treball de la cooperació catalana en aquests dos anys, concertar uns objectius i prioritats comuns, des de la premissa que la lluita contra la pobresa i la desigualtat és una tasca en la qual hem de sumar tots, i que, per tant, la política de cooperació internacional per al desenvolupament ha d'entendre's com una política pública d'Estat en la que aquesta suma d'esforços és la primera condició per aconseguir-ne una major eficàcia i impacte.Moltes gràcies”.