Marta Aponte (Puerto Rico) i Pola Olaixarac (Argentina). Dues escriptores de diferent generació i diversa visió del món i concepció de la literatura. Ambdues han aconseguit crear aquesta atmosfera especial que permet captar de forma mil·limètrica l'atenció del públic que ha omplert l'auditori de Casa Amèrica Catalunya en una nova sessió del festival “Fet a Amèrica”. Dues autores que, això sí, han coincidit plenament en la seva passió per l'ofici i per la lectura. “L'escriptor treballa a tota hora. I quan hom escriu no pot llegir qualsevol cosa” sosté Olaixarac. “La lectura és un teló de fons constant en la meva obra”, admet Aponte.
21/10/2010 / Barcelona
Les escriptores Marta Aponte i Pola Olaixarac sedueixen al públic del “Fet a Amèrica”
La trajectòria de la porto-riquenya Aponte és tan atípica com suggerent. Escriptora “desgenerada” i “tardana” – va començar als 49 anys – sorprèn per la seva descarada humilitat. “Em costa molt escriure. Em fa por. I també em fa por publicar, el buit i com omplir-lo de paraules. Li tinc pànic a l'escriptura i encara em faig creus en veure els meus llibres”, s'ha sincerat.A més, en la seva celebrada i última novel·la “Sexto sueño”, Aponte barreja amb brillantor la idiosincràsia porto-riquenya –“som una colònia clàssica situada en un llimbs cultural i polític” – amb una trama digna d'un realisme màgic molt caribeny: La dissecció del cadàver d'un llegendari criminal nord-americà exiliat en la illa per una forense espiritista i compositora de boleros. “Es tracta d'una anatomia molt lírica, una mena de bolero per tallar-se les venes. En la meva literatura hi ha una obsessió pel gest de tornar la mirada a causa de la crisi identitària”, ha reflexionat Aponte. Pola Oloixarac, després de la seva aclamada novel·la “Las teorías salvajes” acaba de publicar “Condiciones para la revolución” (Editorial Granta), el procés de creació de la qual va sorgir a partir de la “necessitat de tancar-se”. “Tenia ganes d'escriure una comèdia que, a més, va coincidir amb l'ascens al poder d'un determinat sector del peronisme. És una paròdia de la història argentina dels últims 40 anys” ha explicat.Per a la jove autora, “hi ha un món de la imaginació que es superposa al real. És una vida salvatge, terrible, i aquesta intuició és la que em dóna ganes d'escriure”. I afegeix: “M'interessa la dialèctica de certa lluita de classes, de la bellesa i la veritat. I el rol de la intel·ligència per sobreviure socialment, per crear escuts. La literatura possibilita treballar els assumptes morals en sentit pur”.
