Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
20/05/2010 / Barcelona

Les jornades “Cròniques de Bicentenaris” finalitzen amb un enriquidor debat entre els col·lectius llatinoamericans residents a Catalunya

Cloenda d’alçada el divendres 14 de maig a les jornades “Cròniques de Bicentenaris” amb les aportacions de les federacions d'entitats i col·lectius de llatinoamericans residents a Catalunya. Han intervingut en el debat Laura Rojas, presidenta de la Federació d'Associacions Americanes a Catalunya (FASAMCAT); Javier Bonomi, president de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes a Catalunya (FEDELATINA); Alejandra Hernández, presidenta de Calli Mexica; Gustavo Asís, de la Federació d'Associacions Argentines d'Espanya i Europa (FEDEAR); Juan Fravega, vicepresident del Centre Salvador Allende de Barcelona; Carmen Bermúdez (Colòmbia), presidenta de la Federació d'Associacions de Colombians a Espanya (FEDASCOE), i Rafael Eduardo Martínez (Veneçuela), president de l'Associació Catalano Veneçolana (ASOCAVEN).

La trobada va originar nombroses preguntes, reflexions i missatges. Entre les primeres, diverses intervencions van qüestionar quina independència cabia celebrar amb els bicentenaris quan els drets i llibertats d'alguns països es troben sota mínims. Es va parlar de “l'orgull” de pertànyer a pobles “capaços de suportar-ho tot”, es va subratllar l'actual procés de recolonització econòmica que es registra a Llatinoamèrica i també es va recordar que els dirigents que podien haver liderat certs canvis van ser assassinats fa 30 anys, víctimes de les dictadures militars. En l'àmbit de les celebracions i dels programes posats en marxa arran dels 200 anys d'independència, es va coincidir a lamentar que segons quines millores han esperat aquesta popular data quan el convenient hauria estat emprendre-les com més aviat millor. Tots els participants en la sessió van apostar per la unió en la diversitat, el rebuig a les polítiques que pretenen utilitzar l'emigració per guanyar vots i van destacar la importància de recuperar el valor de la comunitat en general, prescindint de les presumptes aportacions que hi duu  l'ordre econòmic.