Casa America Catalunya

Després d'una dècada de pau, Guatemala continua avui sense aixecar cap. Els acords signats el 29 de desembre de 1996 per l'aleshores president Álvaro Arzú i el comando guerriller Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG) per posar fi a un conflicte civil de 36 anys de durada i més de 250.000 morts, no han servit perquè la població d'aquest país de 15 milions d'habitants abandoni els elevadíssims índexs de pobresa, fam i criminalitat. Guatemala s'ha caracteritzat al llarg de tota la seva història per la seva inestabilitat crònica, fortament aguditzada durant la segona meitat del segle XX. Des de principis dels anys 60 fins a la pau del 96, el país va viure sotmès al caos institucional fruit d'una barreja explosiva de cops militars, eleccions fraudulentes, corrupció i guerrilles revolucionàries. De fet, al 1991, amb l'ascensió a la presidència de Jorge Serrano Elías, Guatemala va viure per primera vegada des que en 1960 s'instaurés oficialment el sistema democràtic, una transició d'un govern civil electe a un altre. El punt àlgid del conflicte es va situar al 1982, any que els grups revolucionaris es van unificar per formar la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca al mateix temps que, després d'un cop militar, es materialitzava l'arribada al poder de Efraín Ríos Montt, responsable d'un genocidi que va causar la mort de 200.000 civils, en la seva majoria indígenes, durant un únic any que va durar el seu mandat.La democràcia va tornar a mitjans dels 80 (amb dos intents colpistes en 1988 i 1989) caracteritzada per la falta de voluntat dels seus governs d'investigar i perseguir els casos de violacions dels drets humans d'èpoques anteriors. El mateix Ríos Montt es va mantenir en la primera línia política i el seu nou partit, el Front Republicà Guatemalenc, es va convertir durant els anys 90 en la principal força política del Congrés. Es va signar la pau amb la URNG, va disminuir la corrupció i en 10 anys el país ha adquirit innegables avenços en matèria de llibertats polítiques, però un informe de l'ONU denunciava el mes de setembre passat que, de les 45.000 denúncies de desaparicions atribuïdes a les forces de seguretat durant el conflicte armat, no s'ha investigat ni una.En 2005, una sentència del Tribunal Constitucional espanyol considerava que les responsabilitats de les massacres del conflicte, entre les quals es trobava l'episodi de l'assalt a l'Ambaixada espanyola en 1980, havien de “ser investigades en aplicació de la justícia universal”. El passat mes de juliol, l'Audiència Nacional espanyola va dictar una ordre de captura de Ríos Montt pel delicte de genocidi, sentència que la justícia guatemalenca encara no ha ratificat.Més informació:27-06-06: Segueixen paralitzats els interrogatoris d'un jutge espanyol a antics alts càrrecs de Guatemala acusats de genocidi: http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=43828-06-06: La Cort de Constitucionalitat de Guatemala impedeix l'interrogatori d'un jutge espanyol als acusats de genocidi perquè la sol·licitud es va tramitar en fotocòpies: http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=44116-11-06: Presentació a Casa Amèrica Catalunya del llibre “La veritat sota terra”, una radiografia del genocidi de Guatemala: http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=57720-11-06: La Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, segueix exigint que es jutgi a l'ex-dictador Ríos Montt per la seva implicació en el genocidi de Guatemala: http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=58122-11-06: Multitudinària i emocionant presentació de “La veritat sota terra”, un esfereïdor llibre sobre el genocidi del poble maia a Guatemala: http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=587