Casa America Catalunya

(Article del director de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat el 29 de juliol a “El Periódico de Catalunya”, sobre la situació a Cuba un any després que el president del país, Fidel Castro, greument malalt, cedís el poder al seu germà Raúl)  “No hi ha babalao (santero) que s'atreveixi a predir si Fidel Castro tornarà o no al poder. Els orishas (sants) estan desconcertats. No apareix en públic des del 26 de juliol de l'any passat, però la sensació és que, encara malalt i octogenari, té l'última paraula en totes les decisions transcendents.
 
Fidel manté el seu lideratge un any després de cedir el poder al seu germà Raúl. El convalescent comandant en cap ha seguit marcant el pas de l'agenda política interior i exterior. I també dels mitjans, alimentant la incertesa i les especulacions, gairebé sempre prediccions fallides dels seus enemics. Fidel morirà... com tots, en qualsevol moment, més pròxim o més llunyà, ¡és clar!
Fidel juga amb les blanques en aquesta partida virtual d'escacs, marcant el temps i els continguts de la informació, decidint com despistar i sorprendre com més gent millor, en especial l'espionatge i els poderosos mitjans de comunicació dels EUA. La Casa Blanca està desorientada. Juga amb les negres i no té la iniciativa. Fidel està guanyant la seva penúltima batalla estratègica.Misteri i silenci Refugiat en un lloc secret, protegit per una espessa xarxa de misteri i silenci teixida pels seus fidels més pròxims, Fidel ordena i mana des d'un telèfon amb el qual truca als seus ministres, com sempre, a qualsevol hora del dia o de la nit. Des d'aquell 31 de juliol, novament contra pronòstics, no hi ha hagut aixecaments populars, tampoc invasió des dels cais de Florida, ni reformes significatives auspiciades per Raúl. Enorme expectació a tot el món, però sense canvis en la vida dels cubans. "Fidel es recupera" és la consigna dels seus partidaris, mentre els seus enemics l'han arribat a donar per mort. Desitjos lluny de la realitat.
Els dos germans Castro van ser educats pels jesuïtes. Fidel, interessat per la seva formació intel.lectual, es va llicenciar en Dret. Raúl va ser militar des de sempre. Expulsat de La Salle, el van internar en una escola militar molt estricta. Va comen- çar Administració, però mai va acabar la carrera. Es va unir a la guerrilla de Fidel i va participar en l'assalt a la caserna de Moncada (1953). Hi ha historiadors que no dubten a l'hora d'afirmar que va ser Raúl qui va convèncer Fidel per abraçar la ideologia comunista i aliar-se amb l'URSS.
Tot i així, hi va haver un moment molt delicat en la seva relació. El 1989, Fidel va donar l'ordre d'executar el general Arnaldo Ochoa, l'amic més íntim de Raúl. Acusat de corrupció, per a un heroi de guerra com Ochoa no hi va haver clemència. El dia abans de l'execució, Raúl, molt afectat, va dir que sentia "ràbia" contra si mateix. Però, com sempre, va respectar les ordres del seu germà gran.
La malaltia de Fidel ha deixat de ser tema de conversa entre la gent de l'illa. L'expectació dels primers mesos ha donat pas a una certa indiferència. Hi ha, en canvi, més cubans disposats a parlar, a criticar aspectes del règim que afecten la seva supervivència diària. Les queixes es refereixen al transport, l'economia, la vivenda i la corrupció, entesa no com a enriquiment personal sinó com a necessitat de subsistència i fruit de l'accentuat paternalisme d'un Estat molt burocratitzat.Els canvis no arriben Amb l'allargada ombra de Fidel a sobre, Raúl ha renyat en públic els seus ministres "per no complir bé els seus deures" i alguns han arribat a ser substituïts. Però les esperades reformes econò- miques no s'han produït. Només s'han aixecat restriccions per a la importació de DVD i aparells electrònics, i poca cosa més. Els salaris segueixen molt baixos, entre els 12 i els 16 dòlars. Un estudi recent indica que fins a un 75% de les famílies no es poden comprar els aliments necessaris. No ha d'estranyar llavors escoltar pel Malecón o a La Habana Vieja veus que justifiquen que per sobreviure "no queda cap més remei que robar". Cadascú el que pot, on pot i com pot.
A més, el reconegut descens d'un sector clau com el turisme genera menys ingressos per a l'Estat, menys feina i una sostinguda degradació de les condicions de vida. El decret d'impost al dòlar, prop del 20%, ha convertit en car el destí turístic de Cuba, amb uns serveis que no estan a l'altura dels preus. A això cal afegir-hi la corrupció i una pèssima gestió, sota la responsabilitat des del 2004 de les Forces Armades. En un article de premsa, el mateix Fidel admetia l'existència de "desigualtats i privilegis", i reconeixia que hi ha "opcions crítiques, sobretot en els sectors més necessitats".
Durant molts anys Espanya ha estat dels pocs països que han invertit a l'illa. De les 12 empreses estrangeres que hi ha en el sector turístic, nou són espanyoles. El Govern de Zapatero ha iniciat una nova etapa en les relacions bilaterals com a interlocutor principal de la Unió Europea (UE). La visita del 3 d'abril del ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, la primera d'un cap de la diplomàcia espanyola des del 1998, perseguia crear vies de diàleg en una possible transició política futura. Un viatge molt compromès i criticat per una part de la dissidència, el Govern de Bush i, és clar, el PP. El document firmat pels dos països estableix "un mecanisme de consulta política i discussió de tots els temes", inclosos els referits a drets humans, segons va explicar el canceller cubà, Felipe Pérez Roque.
El Govern de Raúl ha alliberat diversos dissidents, la majoria d'edat avançada o malalts. Però tot i que n'ha baixat el nombre, segons l'opositora Comissió Cubana de Drets Humans i Reconciliació Nacional la situació dels presos polítics és "la mateixa de les últimes dècades". Els cubans han après a superar la falta de llibertats amb imaginació. És el cas, per exemple, de la gran quantitat d'antenes i de receptors clandestins de TV via satèl.lit. O les damas de blanco, organització de dones que reclamen la llibertat de familiars detinguts. Amb l'absència de Fidel, les damas han augmentat la seva presència pública, malgrat les prohibicions més o menys severes.
El 23 de desembre, 10 congressistes dels Estats Units viatjaven a l'illa responent a una sorprenent proposta de Raúl, que va triar el moment més oportú. Els republicans havien perdut el control del Congrés, i els sectors moderats de la dissidència als Estats Units pressionaven per atenuar l'embargament. La resposta de Bush va ser rotunda: no al diàleg amb el castrisme.
Fidel ha rebut visites seleccionades de personalitats, amics o aliats. Evo Morales, García Márquez, una delegació del PC xinès, Kofi Annan, entre altres. Però el portaveu oficial dels suposats progressos en la seva salut ha estat el president de Veneçuela, Hugo Chávez, que l'ha visitat en set ocasions. El 13 d'abril, va ser ell qui va comunicar al món: "Fidel ha reprès bona part de les funcions de govern. Està gairebé totalment recuperat".Només s'ha deixat veure en fotos o en vídeo, en pijama o en xandall amb els colors de la bandera, però sense el seu uniforme caqui, un senyal que no està a punt de tornar. Dijous es van celebrar a Camagüey els 54 anys de l'assalt a Moncada. Raúl, en un discurs sense improvisacions, va dir que "l'activitat del comandant en cap és cada vegada més intensa i valuosa". Fidel aspira a complir 81 anys el 12 d'agost. Potser serà aquesta la data triada per a la seva reaparició pública. O no. En tot cas, el gran dels Castro continuarà com sempre fins a la mort”.