Casa America Catalunya

Alfredo Castillo, ministre de l’Interior equatorià, ha dimitit del seu càrrec per la pressió de les protestes indígenes que mantenen bloquejades les carreteres en nou de les 22 províncies del país. Aquestes mobilitzacions, impulsades per la Confederación de Naciones Indígenas del Ecuador (CONAIE) i per diversos grups indígenes i camperols, s’oposen a la firma del Tractat de Lliure Comerç (TLC) que actualment està negociant el Govern de Quito amb els Estats Units i reclamen l’expulsió de la petrolera nord-americana Occidental (Oxy), sobre la qual manté un contenciós la fiscalia equatoriana.

Castillo és el quart ministre que presenta la renúncia en els 11 mesos del Govern d’Alfredo Palacios, que viu una situació crítica a pocs mesos de les eleccions generals. Palacios ha declarat que s’ha posat en marxa un “pla malèvol per a demolir les institucions democràtiques” i el Congrés no descarta una possible consulta popular sobre el TLC, per mirar de frenar la crisi. El diputat del Moviment Indígena Pachakutik Jorge Guamán, que havia amenaçat amb un judici polític en el Congrés contra el president Palacios si es confirmava la firma del TLC, ha valorat positivament la possibilitat d’aquesta consulta.

La firma del TLC, que des de l’any 2004 s’està negociant amb Washington, perjudicaria greument els interessos dels camperols equatorians que, segons Luis Macas, líder de la CONAIE, “no podrien competir amb els productes dels agricultors subvencionats dels Estats Units”. La situació de bloquejos i mobilitzacions que viu l’Equador, guarda un cert paral·lelisme amb la situació de Bolívia abans de les eleccions que van dur al poder Evo Morales. A banda de les reivindicacions en contra del TLC, els grups indígenes de l’Equador també demanden la nacionalització dels hidrocarburs i la celebració d’una Assemblea Constituent, peticions idèntiques a les expressades pels grups indígenes bolivians.

Auki Tituaña, que el passat 22 de juliol va anunciar a la seu de l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya la seva candidatura a la presidència de l’Equador pel Moviment Indígena Pachakutik, representa una de les alternatives a l’actual govern en les eleccions previstes el proper mes d’octubre. En el transcurs de la seva conferència a Casa Amèrica Catalunya, Tituaña va manifestar la intenció “d’apagar l’incendi de la democràcia corrupte i clientelar que pateix l’Equador” i va assenyalar que “la participació ciutadana és capital per transformar la societat”. Així mateix, va parlar de la necessitat de “dissenyar una nova proposta de política econòmica per Amèrica Llatina”, i la “coincidència” amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez. No obstant, sembla difícil que Auki Tituaña pugui convertir-se en l’Evo Morales equatorià ja que els diferents partits indígenes i d’esquerra no es presentaran a les eleccions en una única candidatura.