En la cinquena i última temporada, el cicle Correspondències ha començat amb força. Les Cartes a Toutouche d'Alejo Carpentier, escrites durant la seva estada a París als anys 30, han revelat una nova dimensió de l'escriptor, periodista i intel·lectual cubà, un dels més destacats de la seva època. L'acadèmica Anna Caballé i l'assagista i crític d'art Iván de la Nuez han conversat sobre el contingut i context de les cartes mentre els actors Joaquín Daniel i Marieta Sánchez, amb la direcció de Cristina Osorno Mesa, han interpretat de manera brillant les missives donant vida als seus autors, Alejo Carpentier i la seva mare, Lina Valmont, a qui anomenava de manera tendre Toutouche.
Video íntegre de Cartes d'Alejo Carpentier a la seva mare, primera sessió de la cinquena temporada de Correspondències:
06/07/2023 / Barcelona
Comença el compte enrera de 'Correspondències' amb les reveladores cartes d'Alejo Carpentier a la seva mare
Un trauma d'infància
Anna Caballé, especialista en estudis biogràfics, Premi Nacional d'Història i coordinadora del cicle Correspondències, ha explicat que les cartes d'Alejo Carpentier a la seva mare, escrites durant l'etapa parisenca de l'escriptor (1928-1937), revelen “el trauma d'infància per l'abandonament familiar del seu pare, que marxa sense donar cap explicació deixant Carpentier i la seva mare a la intempèrie”.
“Carpentier sempre es referia al seu pare com l'altre”, ha subratllat Iván de la Nuez, en al·lusió a la distància abismal de l'entranyable Toutouche (una bona traducció seria carícia meva, ha assenyalat Caballé), mot amb el qual es dirigia a la seva mare.
“Tinc un record abominable de la meva infància”, diu en una de les seves cartes Alejo Carpentier, magníficament representat per Joaquín Daniel durant la sessió.
Un succés traumàtic que habita el nucli del desenvolupament de les cartes intercanviades per Alejo Carpentier des de París i per la seva Toutouche des de l'Havana durant els 9 anys que l'escriptor va residir a la capital de França amb l'objectiu d'assentar-se a l'elit intel·lectual europea de l’època. Unes missives que, per cert, el cubà signava de manera diferent depenent del seu estat d'ànim, ha apuntat Iván de la Nuez.
Mitges veritats
Així doncs, Carpentier i la seva mare van amagar parts subtancials de les seves situacions reals respectives. Alejo Carpentier “va inflar els seus èxits a París i no va explicar les seves dificultats” a la seva mare qui va esquivar mencionar la situació “d’extrema pobresa” en què sobrevivia a l'Havana. Uns secrets de família que ajuden a entendre per què Carpentier considerava aquella època de “violència i resistència”. "Es va acarnissar amb els artistes, escriptors i músics que no li agradaven amb crítiques demolidores", ha explicat Iván de la Nuez.
L'assagista, extraordinari coneixedor de l'escriptor i periodista cubà, ha afirmat que encara que fos un gran intel·lectual, doncs dominava la música, l'arquitectura, la literatura i l'art, totes les versions de Carpentier les va donar ell mateix. "A través de les seves cartes sabem què farà però no què serà”. “Desconeixem el Carpentier dels seus inicis perquè quan comença a publicar ja és un gran escriptor”, ha afegit.
Per tot plegat, Anna Caballé i Iván de la Nuez han reclamat una biografia “que il·lumini tots els passatges foscos d’Alejo Carpentier”, primer escriptor de l’Amèrica Llatina guardonat amb el Premi Cervantes al 1977 l'obra del qual és considerada de gran impacte cultural en ampliar els horitzons de la literatura llatinoamericana.
Properes sessions de Correspondències
-Dimarts 10 doctubre. 19h
Cartes entre els esposos María Rosa Lida i Yakov Malkiel
Hi intervé Marcelino Jiménez, professor de Filologia Espanyola.
Interpretacions de Lorena Carrizo i William Arunategui.
-Dimarts 12 de desembre. 19h
Cartes de l’escriptor argentí José Bianco a diversos destinataris.
(Sessió amb la qual acaba de forma definitiva el cicle Correspondències)
Hi intervé Nora Catelli, crítica literària
Interpretacions de Martín Brassesco, Abril Hernández, Anna Casas, Sergio Alessandria i Eloi Benet.
