En el marc dels esmorzars literaris de Casa Amèrica Catalunya, l'escriptor argentí Marcelo Birmajer ha presentat la seva última obra, “Historia de una mujer” (Editorial Seix Barral), a la que ha qualificat de “anti-novel·la rosa”. Birmajer, de qui la directora editorial de Seix Barral, Laura Ramírez, ha dit que és el “Woody Allen argentí”, ha forjat una carrera literària de notable envergadura amb la trilogia “Historias de hombres casados”, “Nuevas historias de hombres casados” y “Últimas historias de hombres casados”, un univers que experimenta un gir copernicà en la seva última obra on relata, en una “aproximació semblant a la d'una telenovel·la” l'odissea vital de la protagonista, Isabel Masalvi, una “joia” de 40 anys que ha assolit la seva cota màxima de bellesa just abans de començar la decadència.
L’escriptor argentí Marcelo Birmajer presenta a Casa Amèrica Catalunya “Historia de una mujer”, la seva “anti-novel·la rosa”
Amb el seu estil desenfadat, Birmajer escruta les relacions home-dona a partir del “rol destructiu” ja recollit en la pròpia Bíblia u Otello de la bellesa de la protagonista de “Historia de una mujer”. “No hi ha dona tan atractiva i perdurable com Isabel, deutora d'actrius com Ava Gardner, Monica Belucci o Natalia Kimsky”, ha descrit. “El que enlluerna, des del punt de vista masculí, és la bellesa física. Les “floretes” sempre estan destinades a sotmetre i humiliar a la portadora de la bellesa”, ha explicat l'escriptor porteny d'origen jueu. “Historia de una mujer” perverteix tots els ingredients d'una novel·la rosa. Ningú mata per amor. L'amor és sempre una excusa, fins i tot en Romeo i Julieta”, ha afegit.Birmajer ha explicat que la novel·la va sorgir en estat de “embriaguesa literària” després d'una sinopsi de pàgina i mitja sobre la persecució moral per encàrrec d'una productora de cinema. “Intentant anar a les Índies vaig arribar a Amèrica”, ha assenyalat l'escriptor –guardonat fa uns anys amb l'Ós de Plata del Festival de Berlín i a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida pel guió de “El abrazo perdido”- qui ha assegurat que el seu plantejament sempre va ser el de fer una novel·la. Per això, ha precisat que “en el meu humor sí hi ha la marca de Woody Allen, però no pas en la meva literatura. Els meus llibres no se li semblen en res i m'ho prenc com una referència per convidar a la seva lectura”.Birmajer, escriptor molt popular a l'Argentina per “el meu temperament de subjecte vulgar de classe mitjana”, ha apuntat l'existència de similituds “no buscades, furtives i vistes a posteriori” entre el seu país i “Historia de una mujer”: “l'opulència indestructible d'Isabel i els tipus d'homes que la persegueixen: autoritaris (pels militars), pusil·lànimes (per l'expresident de la Rúa) o que no saben què fer amb el poder (per Carlos Menem)”. I també s'ha referit a Cristina Fernández, la presidenta de l'Argentina que ha rellevat en el càrrec al seu marit Néstor Kirchner: “al meu país és molt important deposar ambicions personals per enfortir el sistema democràtic”.
