Casa America Catalunya

La vetllada s’encetà quasi com a continuació del memorable concert dominical viscut a l’Auditori del Conservatori del Liceu, tot i que en petit format. Set dels 35 membres de la prestigiosa Coral Càrmina delectaren als reunits amb tres peces del mateix repertori cantat el dia abans: Hanacpachap cussicuinin, el poema de Pablo Neruda Me gusta cuando callas i l’etern bolero Bésame mucho en una particular i ben trobada versió deixaren al públic ben preparat emocionalment per als parlaments.  A la taula presidencial, Fernando García Casas, director adjunt al gabinet d’Enrique Iglesias a la Secretaria General Iberoamericana. Al seu costat, José Pablo Feinmann, filòsof i escriptor argentí, així com Nelson Garrido, artista i agitador cultural veneçolà, un de los factotums de la brillant exposició Liberando al Libertador dedicada a Simón Bolívar, inaugurada també alhora a la seu de Casa Amèrica Catalunya. Per últim, Antoni Traveria i Marta Nin, com representants de la Casa amfitriona.  Fou Antoni Travería qui va prendre la paraula per precisar, com director general, els imponderables de darrera hora que van alterar de manera notable el programa prevista. Les cendres del volcà islandès va retenir Antonio Skármeta al seu Santiago de Xile, ja que havia d’agafar un vol de connexió a  París amb Air France i la seva companyia no li assegurava l’arribada a Barcelona, per la qual cosa l’autor de El Baile de la Victoria va preferir no arriscar. I Enrique Iglesias  va ser cridat pel Senat espanyol per a una declaració a la mateixa hora de la sessió inaugural. Com confessà Traveria davant la complicitat ben guanyada del públic, “després de tants mesos de treball, il·lusió i neguit, poc podem fer davant la força d’un volcà islandès i el poder institucional democràtic espanyol”. És clar, ni la més petita recriminació. I menys encara vist l’alt nivell dels parlaments posteriors.  Marta Nin, adjunta a la direcció i comissaria de Liberando al Libertador, va oferir les claus precises per tal de comprendre l’exposició: “Bolívar és la figura més potinejada d’Amèrica Llatina. Per a la mostra, dividida en àmbits, hem comptat amb la col·laboració de diversos artistes i col·lectius llatinoamericans explicant els seus conceptes i aproximacions al personatge. El seu llegat intel·lectual és un nou camp de batalla. Hem recollit les seves paraules i les paraules dels seus estudiosos. Sedueixen i provoquen reflexió”. Nelson Garrido, artífex de l’apartat Bolívar aguanta todo, detalla que aquest mitificat general “es l’un i el seu contrario, l’aprofiten i l’abusen”. Impossible definir-lo en menys paraules. Esplèndid, l’anàlisi del diplomàtic Fernando García Casas. La seva exposició, iniciada en català, sense un paper al davant, denotà un exhaustiu coneixement de Llatinoamèrica, puix ha dedicat més d’una dècada de carrera a la regió. En la primera fase, García Casas es va referir a la necessitat d’aprofitar els Bicentenaris: “La nostra Secretaria General Iberoamericana ja treballa a 22 països i aquesta commemoració resulta una ocasió excel·lent per tal d’examinar les deficiències de Llatinoamèrica i la seva situació actual. Hem posat en marxa el programa Generació 2021 per rebaixar aquest 36% d’abandonament escolar”. Altres objectius traçats: “S’ha d’aixecar aquest escàs 9% del trànsit a Internet en castellà i portuguès, realment baix, com s’han de fixar les fites per enlairar la cooperació cultural general als nostres països fins aconseguir arribar al 6% del PIB aconseguit ja per Mèxic. Llatinoamèrica ha d’ampliar la seva cooperació econòmica i cultural amb noves organitzacions de caire internacional, capaces de projectar i reforçar Amèrica Llatina al món. Tanmateix, hem de ser forts per crear un sistema llatinoamericà de cooperació social que ens permeti, per exemple, percebre pensions de vellesa transnacionals”.  Entre els punts forts tangibles, esmentats per García Casas: “Amèrica Llatina ha estat creixent sis anys a un ritme del 5% anual fins que arribà la crisi, que afecta al turisme, la compra de matèries primeres i inversions, però serà passatgera. Mèxic, Brasil, Argentina i Espanya son al G-20. La democràcia és ja una realitat consolidada. Dues dones, un sindicalista, un líder indígena i un ex guerriller han estat presidents de nació. En cinc anys, 37 milions de persones han deixat la pobresa... Passen moltes coses. A millor, per suposat”.  I tampoc el món no és de color de rosa en aquelles latituds. García Casas ho té ben present: “Continuen existint molts reptes, queda un treball immens per fer. S’han de reformar els Estats, s’han de fer més àgils, més propers a la societat. Encara existeixen 184 milions de pobres. És bàsic combatre la violència i a les màfies que desafien els Estats de Dret. Acabar amb la baixa productivitat. En alguns aspectes, s’ha perdut ja el tren del progrés, com en el cas d’aquest mínim 5% que té accés a la banda ampla d’Internet...”.  El resum conceptual de Fernando García Casas en la sessió inaugural, un diagnòstic del moment, del Bicentenari de les Independències: “ Amèrica Llatina és un actor global. Hem de saber navegar bé en el món de la globalització, amb creixement i una redistribució justa de la riquesa generada”.