L’acte d’obertura de l’Altar de Morts dedicat a Avel·lí Artís-Gener, Tísner, ha comptat amb les intervencions dels seus fills Raimon i Mireia; del periodista i enigmista Màrius Serra, i del doctor en Filologia Catalana, el mexicà Carlos Guzmán. Tots han coincidit en subratllar el tarannà entusiasta i pioner del polifacètic escriptor i periodista, que mai va perdre l’optimisme tot i haver de viure 25 anys a l’exili a Mèxic, país que va convertir en la seva segona pàtria.
30/10/2012 / Casa Amèrica Catalunya
L’esperit d’en Tísner reviu a Casa Amèrica Catalunya
L’Altar de Morts d’enguany de Casa Amèrica Catalunya celebra d’aquesta manera el centenari del naixement d’en Tísner, polièdric creador amb un intens i irrepetible llegat: entre altres coses, autor de Paraules d’Opòton el vell, un “clàssic de la literatura catalana” segons Guzmán; gran impulsor dels mots encreuats en català –amb la imprescindible col·laboració de la seva esposa Lluïsa-; primer escenògraf de televisió a Mèxic; ninotaire, traductor i també un pintor “fantàstic”, com l’ha definit el seu fill Raimon.
“Sentir el pare era una delícia. Tot el que deia era atractiu i divertit i te’n feia partícip”, ha explicat Mireia, filla d’en Tísner. El seu germà Raimon ha afegit: “Era xerraire i entusiasta de dalt a baix. A casa mai ens van parlar de l’exili com una cosa negativa”. Per tot plegat, i apel·lant al tarannà dels pares, la Mireia ha afirmat que “no tinc dret a queixar-me si els pares mai ho van fer malgrat tot el que van passar”, en al·lusió a la guerra civil espanyola i el posterior exili.
Guzmán, per la seva banda, ha destacat les aportacions d’en Tísner a la cultura indígena, menyspreada pel centralisme mexicà, com per exemple, el calendari maia. També n’ha assenyalat el seu “esperit pioner” en descobrir el país que el va acollir.
Màrius Serra, deixeble d’en Tísner com a creador de mots encreuats, ha subratllat que l’homenatjat “va buscar en la llengua una font de plaer, com ho va demostrar en les seves definicions”. I ha posat aquest exemple: “Alça la bandera en senyal de llibertat”. La definició correspon a la paraula “taxi” en al·lusió a la peça en forma de bandera que duien incorporats els taxímetres d’aquests vehicles fa uns anys i que els xòfers havien de col·locar en posició vertical quan l’automòbil era lliure d’ocupants.
Tísner (que va retornar a Barcelona el 31 de desembre de 1965) va utilitzar aquesta i d’altres enginyoses definicions, de calculada ressonància política, durant els darrers anys del franquisme tot aprofitant que la censura de l’època es despreocupava dels mots encreuats.
