Del 15 al 17 de febrer, l'associació Entrepobles ha celebrat les jornades “Veritat, justícia i reparació enfront de la impunitat dels crims d’Estat”, que han tingut com a objectiu principal defensar el dret a conèixer i denunciar els crims de lesa humanitat perpetrats pels Estats. A través de les experiències de persones i col·lectius que lluiten per restablir la memòria de les víctimes d’aquests crims, s’han tractat qüestions com els processos de legalització de la impunitat o el paper dels mitjans de comunicació, i s’ha reflexionat sobre casos concrets com les Comissions de la Veritat a Sud-Àfrica o la situació a Palestina. Les jornades també han comptat amb la intervenció d’un gran nombre de associacions llatinoamericanes i amb personatges de relleu, com el jurista i ex-fiscal Anticorrupció espanyol, Carlos Jimenez Villarejo (a la imatge), que ha declarat que, en qüestions de recuperació de la memòria històrica, “els llatinoamericans ens estan donant algunes lliçons”.
L’exfiscal anticorrupció espanyol Carlos Jiménez Villarejo afirma que Espanya ha d’aprendre d’Amèrica Llatina en la recuperació de la memòria històrica
Del 15 al 17 de febrer, l'associació Entrepobles ha celebrat les jornades “Veritat, justícia i reparació enfront de la impunitat dels crims d’Estat”, que han tingut com a objectiu principal defensar el dret a conèixer i denunciar els crims de lesa humanitat perpetrats pels Estats. A través de les experiències de persones i col·lectius que lluiten per restablir la memòria de les víctimes d’aquests crims, s’han tractat qüestions com els processos de legalització de la impunitat o el paper dels mitjans de comunicació, i s’ha reflexionat sobre casos concrets com les Comissions de la Veritat a Sud-Àfrica o la situació a Palestina. Les jornades també han comptat amb la intervenció d’un gran nombre de associacions llatinoamericanes i amb personatges de relleu, com el jurista i ex-fiscal Anticorrupció espanyol, Carlos Jimenez Villarejo, que ha declarat que, en qüestions de recuperació de la memòria històrica, “els llatinoamericans ens estan donant algunes lliçons”.
Tots els ponents han estat d’acord en assenyalar el dret de les víctimes a la reparació i a la recerca de la veritat. Gustavo Meoño, director de la Associació “Memoria, Verdad y Justicia” (Guatemala), considera que “el contrari de la veritat no és la mentida sinó l’oblit” i ha destacat que “la memòria i la veritat són drets”.
Per la seva banda, Yajira Salazar, delegada del “Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado” (Colòmbia) i Ysabel Cedano, coordinadora del grup “Estudios para la Defensa y los Derechos de la Mujer” (Perú), han fet referència als casos de Colòmbia i Perú, respectivament. Cedano ha recordat que “a través de la Jurisdicció Internacional es pot fer front a les legislacions particulars que conserven sistemes d’impunitat”.
Espanya, exemple d’impunitat
En el decurs de les jornades també s’ha reflexionat sobre els crims del franquisme i la recentment creada Comissió de la Veritat del País Valencià. Carlos Jiménez Villarejo ha destacat que, “per exemple d’impunitat, no n’hi ha cap com el cas d’Espanya”. Villarejo s’ha encarregat d’analitzar l’anomenada Llei de la Memòria Històrica, que ha qualificat de “inacceptable en el seu conjunt”, ja que no resol aspectes bàsics com són l’anul·lació de les sentències arbitràries dels Tribunals Militars i Polítics, ni la qüestió dels desapareguts. En aquest sentit, ha comentat que “els llatinoamericans ens estan donant algunes lliçons”.
Per la seva banda, Carmen González, advocada argentina defensora dels Drets Humans, ha mostrat la seva perplexitat per la no participació d’Espanya al Conveni Internacional de Desaparicions Forçades, firmat al 2006 per més de 30 països.
