Casa Amèrica Catalunya ha inaugurat a l'Institut Cervantes de la capital austríaca la mostra 'Cuba Mía', del fotògraf mexicà Rodrigo Moya, en un acte multitudinari que ha congregat l'ambaixadora de Cuba, Norma Miguelina Goicochea Estenoz; l'ambaixador de Mèxic, Alejandro Diaz y Pérez Duarte; l'ambaixador d'Espanya, Yago Pico de Coana y de Valicourt; i la directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin.
25/03/2011 / Viena
L'exposició 'Cuba Mía' rep una gran acollida a Viena
'Cuba Mía' ja ha estat exposada a Argel, Nova Delhi, Dublín, Milà i Bilbao. A Viena estarà exposada fins el 27 de maig. En el marc del 50 aniversari del derrocament de la dictadura de Batista pels guerrillers liderats per Fidel Castro i Ernesto ‘Che’ Guevara, ‘Cuba mía’ proposa, a través d’un conjunt de més de 80 fotografies captades al 1964, un passeig per la il·lusió, esperança i optimisme amb què el poble cubà va viure els primers anys de la Revolució.
La mostra també inclou una dotzena de fotografies del Che Guevara captades al seu despatx com a Ministre de les Indústries, entre elles l’anomenada ‘Che melancòlic’, que va ser extensament utilitzada en actes polítics i de solidaritat. Amb la seva contundent presència, ‘Cuba Mía’ reforça la restauració d’un passat cubà, que va ser real i va ser retratat. "Un temps que roman i ens mira”, assenyala Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya i comissària de l’exposició juntament amb el fotògraf català Claudi Carreras.
Rodrigo Moya, qui es defineix com a “exfotògraf, experiodista, exeditor, eximpressor, exbussejador, exjove, poeta, comediant, comunista i bohemi en general”, ha explicat que les fotografies de ‘Cuba Mía’ havien de formar part d’un llibre titulat ‘Cuba por tres’, realitzat per ell mateix en l’apartat fotogràfic, pel periodista i redactor mexicà Froylán Manjarrez en els textos, i pel caricaturista Rius.
El projecte, però, no va reixir arran la sobtada mort de l’editor del projecte –un antic membre de la resistència antinazi holandesa–, a la qual es va afegir poc temps després la desaparició de Manjarrez, militant, a l’igual que Moya, del Partit Comunista de Mèxic. “La idea, inèdita aleshores, era fer un llibre sobre la Cuba revolucionària”, ha dit Moya.
Al juliol de 1964, Manjarrez i Moya van viatjar a Cuba. Durant quatre setmanes, Moya va retratar el dia a dia a la illa. “Les fotos que vaig prendre durant quatre setmanes en diferents indrets de Cuba només tenien una intenció periodística i documental, però les emocions que em van impactar dia rera dia d'aquell estiu d'alguna manera es van filtrar des dels circuits neuronals de la meva inquietud visual a les trames ‘argèntiques’ de la pel·lícula de les meves càmeres. Les coses es donaven a l'illa de tal manera espontània i vital que no hi havia recerca infructuosa de l'anomenat art fotogràfic, poses calculades, de vegades ni tan sols un mesurament acurat de la llum o una planificació de les preses següents", ha comentat.
“Tot era troballa, descobriment, immers en un treball periodístic cent per cent, però també en una acció ideològica i sentimental al dos-cents per cent, admetent que la sentimentalitat, o el sentimentalisme, generalment injuriat pels fotògrafs de premsa més avesats, en el meu cas són components tan poderosos com inconscients per elegir els subjectes i les circumstàncies que la càmera busca retenir. I així, em vaig deixar portar per les circumstàncies de cada dia i vaig captar quelcom del que vaig mirar, que és al seu torn quelcom del que es mira en l'exposició", ha explicat.
