S'acaben de complir 30 anys de l'assassinat de Carlos Pizarro Leongómez. El que va ser comandant de la guerrilla de l'M-19 va ser abatut a trets per un sicari del narcotràfic en plena campanya electoral com a candidat a la presidència de Colòmbia. El cas segueix avui impune. La figura de Pizarro va començar a emergir de les ombres de la desmemòria al 2009 amb l'exposició Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau organitzada conjuntament per Casa Amèrica Catalunya i María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro i avui segona vicepresidenta de la Cambra de Representants de Colòmbia, que en aquells dies vivia exiliada a Barcelona.
28/04/2020 / Barcelona
L’exposició ‘Ya vuelvo’ i la rehabilitació de la figura de Carlos Pizarro Leongómez
Ya vuelvo es va fer realitat després d'any i mig de gestació i de maratonianes sessions de treball en què cada punt era discutit, revisat i posat en dubte des de diferents perspectives i amb totes les objeccions sobre la taula. La figura de Carlos Pizarro, la del colombià que va transitar la història del seu país com a fill de l'oligarquia, guerriller, intel·lectual i polític era polièdrica, de vegades fins i tot antagònica, diversa segons el context històric.
En una vitrina circular, sostingut per l'aire, el barret blanc de Carlos Pizarro, aquell que es va posar casualment i que es va convertir en símbol de pau, donava la benvinguda al visitant. Ya vuelvo recorria la trajectòria vital, intel·lectual, combatent i política del líder guerriller que va deposar les armes per lluitar des de l'arena política per la justícia social. I ho feia amb un fil narratiu que descansava majoritàriament en paraules i textos del propi Pizarro. A més, l'exposició mostrava per primera vegada objectes, cartes i fotografies del seu arxiu personal.
La inauguració de Ya vuelvo a Casa Amèrica Catalunya va ser un acte càlid i emocionant que va comptar amb la presència de les dues filles de Pizarro i de Myriam Rodríguez, exmilitant de l'M-19 i companya sentimental de Carlos Pizarro, a més del periodista Xavier Vinader, padrí de la mostra i un dels seus grans artífexs al costat de l'aleshores director general de l'entitat, el també periodista Antoni Traveria.
Ya vuelvo va modificar perspectives. Va ser visitada a Barcelona, entre d’altres personalitats, per Juan Manuel Santos, en aquells dies exministre de Defensa de Colòmbia i futur president del país i Premi Nobel de la Pau, i per Francisco Santos, vicepresident del govern d'Álvaro Uribe. L'exposició va viatjar a Colòmbia i es va poder visitar durant gairebé 8 mesos al Museu Nacional de Colòmbia amb l'impuls del Ministeri de Cultura del país en aliança amb Casa Amèrica Catalunya. Quelcom impensable poc temps enrera.
"El Museu Nacional realitza aquesta exposició per tal de propiciar una reflexió al voltant dels processos socials i als fets de violència que van ocórrer a Colòmbia durant les dues últimes dècades del segle XX, els quals van dur a diferents sectors de la societat a concertar una nou acord social que es va plasmar en la Constitució del 1991", es manifestava en la invitació oficial a la inauguració de la mostra, que també es va instal·lar en altres ciutats del país com Cali o Cartagena d'Índies.
En paral·lel, la causa judicial sobre l'assassinat de Carlos Pizarro es troba avui dia en una mena de "llimbs jurídic", sense que la justícia ordinària o la jurisdicció especial pel procés de pau a Colòmbia n’assumeixin la seva competència. Així les coses, i atès que l'any passat la Comissió Interamericana de Drets Humans va acceptar estudiar aquest assumpte, la família de Pizarro espera que sigui la justícia internacional la que reconegui aquest homicidi com un crim d'Estat i per fi es garanteixi a les víctimes l'accés efectiu a la justícia.
