(Per Gabriela Dalla Corte, responsable d'Història de l'ICCI/Casa Amèrica Catalunya) Passats gairebé cent anys des de la seva fundació, la institució que en el seu moment va néixer com a Casa d’Amèrica de Barcelona, i que al llarg de les dècades ha anat canviant de nom i orientació, recupera la seva denominació original: Casa Amèrica Catalunya (CAmeC). Amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica dels seus primers anys de funcionament, la CAmeC ha invertit notables esforços -des de l'any 2003- a realitzar un inventari del fons documental de l'antiga Casa d'Amèrica de Barcelona, associació privada fundada a Barcelona l’any 1911, i que va tenir com a objectiu la divulgació de la realitat econòmica llatinoamericana a Catalunya, així com l'activitat productiva, comercial i financera catalana a l’Amèrica Llatina. (A la imatge, el Pavelló de la República, a Barcelona, que alberga molts dels documents que s'han inventariat)
L’inventari del fons documental de Casa Amèrica Catalunya (1911-1980), a punt de concloure’s
Per Gabriela Dalla Corte, responsable d'Història de l'ICCI/Casa Amèrica Catalunya
Passats gairebé cent anys des de la seva fundació, la institució que en el seu moment va néixer com a Casa d’Amèrica de Barcelona, i que al llarg de les dècades ha anat canviant de nom i orientació, recupera la seva denominació original: Casa Amèrica Catalunya (CAmeC). Amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica dels seus primers anys de funcionament, la CAmeC ha invertit notables esforços -des de l'any 2003- a realitzar un inventari del fons documental de l'antiga Casa d'Amèrica de Barcelona, associació privada fundada a Barcelona l’any 1911, i que va tenir com a objectiu la divulgació de la realitat econòmica llatinoamericana a Catalunya, així com l'activitat productiva, comercial i financera catalana a l’Amèrica Llatina.
L'associació va representar Espanya en el sí de la Unión Internacional de Asociaciones, que depenia, al seu torn, de la Societat de Nacions. Entre els seus gestors, trobem Federico Rahola Trèmols, Rafael Vehils, Francesc Cambó -líder de la Lliga Regionalista-, i al marquès de Comillas -propietari de la Compañía Trasatlántica-. No obstant això, la seva trajectòria és pràcticament desconeguda, entre d’altres raons, per l'absència d'una política que hagi tingut en compte la importància de la conservació del seu arxiu. L'estudi i recuperació d'aquest important fons europeu especialitzat en la realitat americana des de la pèrdua de les darreres colònies de Cuba i Puerto Rico fins a mitjans del segle XX, facilita l'anàlisi de la construcció de les relacions iberoamericanes sobre la base dels informes, en ocasions confidencials, provinents d'un centenar de delegats llatinoamericans i espanyols establerts al continent.
La Casa d'Amèrica de Barcelona fou recolzada pel cos consular llatinoamericà, el qual es va oposar a la destrucció de l'arxiu, al·legant, el 31 d'octubre de 1936, que l'entitat era un òrgan internacional iberoamericà patrocinat pels Estats i les cambres de comerç llatinoamericans. Els cònsols van comunicar aquesta decisió a la Secció de Negocis Consulars de la Junta de Seguretat Interior i van aconseguir que el fons arribés pràcticament intacte fins l'actualitat.
L'inventari té la intenció de difondre el contingut del fons documental, recuperant així la memòria històrica de l’americanisme català fins l'any 1948, moment que va començar la seva marxa l'Institut d'Estudis Hispànics de Barcelona com a delegació de l'Institut de Cultura Hispànica, creat a Madrid pel govern franquista.
L’any 1980, molt minvades les activitats desenvolupades per la Casa d'Amèrica de Barcelona, l'associació es va domiciliar a l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), institució que l'any 2006, sota la direcció d'Antoni Traveria, ha esdevingut Casa Amèrica Catalunya, assumint la seva denominació originària. En l'actualitat, l'arxiu de la Casa d'Amèrica de Barcelona es conserva repartit en tres institucions: d’una banda, l’Arxiu Nacional de Catalunya, que protegeix en 270 caixes el fons núm. 350 de l'Arxiu General d'Economia de l'associació americanista; d’altra banda, el Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que guarda la documentació generada per l'associació de 1911 a 1950 aproximadament, a més de la seva biblioteca i la seva hemeroteca; i, finalment, la CameC, que conserva part de l'arxiu de l'entitat des de mitjans de segle fins al moment en què es va domiciliar a l’ICCI –avui CAmeC-, l’any 1980.
En la realització d’aquest inventari, coordinat per Gabriela Dalla Corte (UB-ICCI/CAmeC) i Ariadna Lluís i Vidal-Folch (ICCI/CAmeC), hi han col·laborat Ferran Camps i Pau Janer (ICCI/CAmeC), així com Marina Colom, Ibán Mesa Sellés i Cielo Zaidenwerg. S’ha pogut realitzar gràcies a l’ajut d’Antoni Segura, director del Centre d´Estudis Històrics Internacionals (CEHI), i del personal de la Biblioteca del Pavelló de la República de la UB (M. Lourdes Prades, directora; Olga Giralt, Gemma Caballer, Fuensanta Marmolejo i Lídia Martínez) i de l’ANC.
