Casa America Catalunya

La Fundació Casa Amèrica Catalunya vol reconèixer amb el seu Premi a la Llibertat d’Expressió la destacada trajectòria de Carmen Aristegui com a referent indiscutible d’un periodisme independent, veraç i rigurós en un país, Mèxic, on l’exercici de la professió es veu condicionat de forma molt greu per la violència i la corrupció política.

Filla de refugiats bascos de la guerra civil espanyola, Carmen Aristegui ha obtingut rellevància pública pel seu treball informatiu en espais de notícies de la ràdio i televisió mexicanes. Així, Aristegui s’ha enfrontat a autoritats polítiques i judicials del seu país en defensa de les informacions riguroses i contrastades elaborades pel seu equip, les quals desvetllaven afers de tanta magnitud com una xarxa de prostitució vinculada al partit en el govern de Mèxic, casos de pederàstia clerical o l’escàndol anomenat La casa blanca, una investigació que apuntava directament a un conflicte d’interessos del president de Mèxic, Enrique Peña Nieto. Aristegui, impulsora del portal digital aristeguinoticias.com,també va revelar que la tesi de llicenciatura en Dret del mandatari mexicà contenia un 30% de paràgrafs copiats.

Recentment, Aristegui i altres periodistes, advocats i activistes en defensa dels drets humans han denunciat haver estat víctimes d’una xarxa d’espionatge presuntament vinculada al govern mexicà. “He optat per creure que el meu treball públic és el que em protegirà. El gran repte pels periodistes i ciutadans és evitar que la por ens conquereixi”, ha dit la comunicadora.

Reconeixement als periodistes de Mèxic
Així mateix, el Premi a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica 2017 es fa extensiu, a través de la figura de Carmen Aristegui, al col·lectiu de periodistes de Mèxic, un dels països del món més perillosos per exercir l’ofici segons denuncia el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ). Mèxic ha perdut 72 posicions en els darrers 15 anys en el ranquing que sobre la situació de la Llibertat de Premsa al món elabora l’organització Reporters Sense Fronteres (RSF). A hores d’ara n’ocupa el lloc 147 d’un total de 180.

En aquest 2017, els periodistes mexicans Miroslava Breach, Ricardo Monluí, Cecilio Pineda, Maximino Rodríguez, Filiberto Alvarez i Javier Valdez han estat assasinats als estats de Guerrero, Veracruz, Chihuahua, Baixa Califòrnia Sud i Sinaloa. Entre els anys 2000 i 2016, un total de 105 periodistes van perdre la vida de forma violenta a Mèxic segons dades de la Fiscalia Especialitzada per a l’Atenció de Delictes comesos contra la Llibertat d’Expressió. La impunitat en aquests casos és gairebé absoluta, en concret del 99,75€, segons corrobora un estudi de l’Institut Belisario Domínguez del Senat mexicà.

El mes d’abril passat, el periòdic Norte de Ciudad Juárez anunciava el seu tancament davant la falta de seguretat per als seus periodistes. “Ens han deixat sols. Lluitem a contra-corrent, amb atacs i càstigs de governs i particulars per haver-ne evidenciat les seves males pràctiques”, clamava l’editorial del darrer número. L’ONG Artículo 16 ha denunciat que més de la meitat dels atacs a periodistes mexicans van ser ordenats per funcionaris de l’Estat.

“La premsa mexicana està atrapada en un cicle letal de violència i impunitat i els periodistes de l’estat de Veracruz, en particular, són en risc de ser segrestats i assasinats”, assenyala l’informe del CPJ.

Acte amb la col·laboració del Col.legi de Periodistes de Catalunya.