Amb més de milió i mig de camperols a les seves files, el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra brasiler (MST) compleix aquests dies 25 anys d'existència com una de les organitzacions populars més potents i amb major capacitat de convocatòria de l'Amèrica Llatina. Coincidint amb l'efemèrides, Lourdes Sánchez i Magnolia Fagundes, militants de l’MST a l'Estat de Sao Paulo, han abordat a Casa Amèrica Catalunya la trajectòria del Moviment i els seus reptes immediats. La democratització de la terra i la reforma agrària persisteixen a l'horitzó del MST, molt crític amb les polítiques del president brasiler Lula da Silva, a qui acusen d'afavorir a les multinacionals que progressivament s'estan apoderant del camp brasiler. “Per aconseguir un Brasil més just, necessitaríem d'altres MST”, comenten en la següent entrevista.
Lourdes Sánchez i Magnolia Fagundes, representants del Moviment de Treballadors Rurals sense Terra (MST): “Necessitem més MST per aconseguir un Brasil més just”
Quin balanç fan dels 25 anys del MST?En aquests 25 anys la nostra lluita al Brasil sempre ha estat la de la democratització de la terra. I hem aconseguit intervenir en l'estructura del camp brasiler. Avui hi ha més de 370.000 famílies assentades i organitzades pel nostre moviment. És la nostra major conquista. A més, es tracta de persones que estaven excloses. L’MST ha possibilitat que tinguin accés a una vida digna, amb una casa, amb menjar, amb terra per cultivar-la, a una educació dins de la seva comunitat. L’MST ha aconseguit en aquests 25 anys alfabetitzar a 160.000 nens i a més de 50.000 joves i adults, i formar a moltes persones per aconseguir un treball. Hi ha molta gent estudiant gràcies als acords entre l’MST i més de 40 Universitats del Brasil. Faria falta que totes les organitzacions brasileres com la nostra, amb objectius similars, suméssim esforços.És aquest el principal repte actual de l’MST?La democratització de la terra i la reforma agrària segueixen sent els nostres objectius principals. I la transformació social, tant de les persones del camp com les de les ciutats. Volem un país més just. Però per fer realitat aquesta transformació social necessitaríem al Brasil d'altres MST.Aquesta imatge de puixança del Brasil de Lula és real?El Brasil de Lula da Silva és el mateix del final de la dictadura i el mateix d'altres presidents. La imatge exterior del Brasil és la d'un país amb un paper destacat en l'economia mundial, però hi ha moltes persones sense terra, en les ciutats hi ha molt atur, hi ha treball semiesclau. El Govern de Lula ha impulsat una aliança entre els grans latifundistes del país i empreses multinacionals. L'accés a la propietat de la terra és cada cop més difícil. Els cultius d'etanol han proliferat per proveir al Primer Món. La classe treballadora segueix desafavorida amb les polítiques del Govern de Lula. Brasil pot semblar una nova ‘superpotència', però segueix havent-hi fam, moltes persones sense habitatge, desemparades.Lula els ha decebut?Lula ha trencat l'esperança creada durant la campanya electoral i a l’inici del seu govern. Avui hi ha una disputa al camp brasiler. La petita i mitjana agricultura, que produeix per garantir la sobirania alimentària del poble brasiler, està en resistència davant del gran model agroexportador del Brasil que a través de les multinacionals proveeix el consum del Primer Món. És una lluita on la correlació de forces entre les classes socials és cada cop més distant.Vostès denuncien que aquesta dinàmica comporta major perill per a iniciatives habituals de l’MST com l'ocupació de terres.Sempre s'ha criminalitzat a l’MST al Brasil. Abans, els nostres majors enemics eren els latifundistes i la repressió de l'Estat. Al 1996 van morir alguns companys en la massacre d'Eldorado de Carajà, a l'Estat de Parà. Avui, producte de l'aliança de Lula amb les multinacionals patim la repressió de l'Estat i de la seguretat privada d'aquestes empreses. Al 2007 va morir un company i va haver diversos ferits en una ocupació d'unes terres on es cultivaven productes transgènics. En els últims dos anys estem patint aquestes dues formes de repressió, que cada cop són més dures. Davant aquesta nova conjuntura, es plantegen algun canvi en la seva lluita? La nostra lluita continuarà, independentment de les formes de repressió que puguem patir. Seguirem lluitant per la terra i seguirem denunciant a aquestes empreses que dia a dia envaeixen més terres del Brasil impedint l'accés de molts brasilers a aquestes terres, i impossibilitant que aquests brasilers puguin viure bé. La violència al camp a través de les multinacionals afecta no només als assentaments sinó també a altres organitzacions camperoles, en especial a les dels col·lectius indígenes, que lluiten per la demarcació de les seves terres.
