Nelson Garrido, artista i agitador cultural veneçolà, fou l'artífex de l'espai “Bolívar ho aguanta tot”, integrat en l'exposició col·lectiva “Liberando el Libertador” que es va exhibir a Casa Amèrica Catalunya a l’ampara de les commemoracions dels Bicentenaris de les Independències llatinoamericanes. La mostra va reflectir el caràcter polièdric del personatge històric de Simón Bolívar, tradicionalment utilitzat per la dreta llatinoamericana i en els últims anys, símbol indiscutible dels nous moviments d'esquerra revolucionària que han sorgit al continent i dels quals el president veneçolà Hugo Chávez n’és el màxim exponent. “Bolívar es deu regirar a la tomba”, deia al respecte Nelson Garrido en l’entrevista concedida aleshores al nostre web.
Per a Nelson Garrido, el pobre Bolívar ho aguanta tot i es deu regirar a la seva tomba...
Amb el seu espai “Bolívar ho aguanta tot”, dins l'exposició col·lectiva “Liberando el Libertador”, què vol transmetre?
És una imatge històrica. Els que escriuen la història són els que guanyen les batalles, els que estan en el poder. Amb “Bolivar ho aguanta tot” vull exposar el gran problema que hi ha a Veneçuela: amb el mateix Bolívar, sectors oposats diuen coses contràries. La utilització d'una imatge com la del ‘Libertador’ és molt relativa perquè ho aguanta tot. Amb Bolívar pots dir una cosa i tot just la contrària. Hi ha un abús en l'ús de les imatges pàtries i he posat objectes diaris, com ara grafittis als carrers, objectes rituals, ja que Bolívar també és als altars... Es tracta d'exposar aquesta posició antagònica i com Bolívar ho aguanta tot. Veiem la història com una cosa estàtica quan té a veure amb els interessos del poder més que amb el propi Bolívar.
La revolució bolivariana que lidera Hugo Chávez ha augmentat la confusió a Veneçuela sobre l'abast històric de la figura de Bolívar?
Bolívar no és un plantejament ni una teoria política. Els ‘ianquis’ no són ‘washingtonians’ ni els francesos napoleònics. Es dóna un excessiu valor a Bolívar, la qual cosa encobreix una política totalment populista que necessita valors simbòlics per mantenir-se a través d'un pensament únic. A “Liberando al Libertador” està l'espasa de Bolívar, un símbol molt usat pel govern actual de Veneçuela i que ha anat perdent vigència ja que es lliura a tothom, a governs dictatorials, res democràtics. A més, les FARC van robar l'espasa... Els símbols avui dia ja no tenen la força d'abans, però a Veneçuela es segueixen aplicant com als anys 30, 40 o 50. El pensament ha canviat molt però els partits polítics no han canviat prou. Paradoxalment, fins a aquests últims anys sempre havia estat la dreta llatinoamericana la que s'havia apropiat d’en Bolívar...Per això “Bolivar ho aguanta tot”. Entre línies, hom agafa qualsevol frase de Bolívar i la compon perquè digui allò que es vulgui. És la necessitat històrica de governs populistes d’utilitzar aquesta mena d’imatges. A més, Bolívar és un heroi militar, amb lemes militaristes, de la guerra, d’atacar, amb un enemic invisible que sempre està aquí, que ens envairà però que mai no acaba de fer-ho. És evident que a aquest govern de Veneçuela li fa falta Bolívar com a imatge de guerra i de guerrer.
Un espai com el seu, en el marc de “Liberando el Libertador”, seria possible a Veneçuela?
No ho crec perquè hi ha un pensament únic amb una sola visió de Bolívar, la que interessa al Govern. Un dels espais perquè hagin plantejaments revolucionaris és la pluralitat, el dret a pensar diferent. Suposadament, i segons el govern, a Veneçuela es pot fer el que hom vulgui. El Govern no censura però fa lleis, com la Llei ‘Resorte’, i si tu fas alguna cosa que no té res a veure amb aquesta llei i no t’autocensures, doncs et tanquen el mitjà. I ets tu qui te’l tanques perquè dius el que no has de dir. A Veneçuela hi ha llibertat d’expressió en la mesura que es digui allò que el Govern vol que es digui. És una dictadura democràtica. “Liberando el Libertador” també planteja aquells aspectes que podrien incomodar o sorprendre negativament a Simón Bolívar.
Com reaccionaria el personatge en veure’s com a referent de l’esquerra revolucionària llatinoamericana?
Per a mi Bolívar es deu regirar a la tomba, evidentment. I subratllo que la meva posició és en contra del govern actual de Veneçuela i en contra de l'oposició, que també utilitza la figura de Bolívar incorrectament. Aquest és el gran drama que tenim. Perquè cap dels dos parla de la darrera frase de Bolívar abans de baixar al sepulcre: “Cessin els partits per a jo poder morir tranquil”. A l’Amèrica Llatina tenim una greu crisi política. Aquests governs no serveixen però tampoc no serveixen les alternatives. Són opcions d’un caràcter feixista total. L’angoixa és que estem en situacions crítiques, amb grans nivells de violència, de pobresa, amb una gran crisi econòmica. I no estar d'acord no implica que siguis de dretes, Jo sóc d’esquerres i des de l'esquerra no estic d'acord amb el govern actual de Veneçuela. Un vol un govern amb pluralisme democràtic, on es discuteixin les idees, amb dret a discernir i a opinar diferent i on no s'imposin les idees d'uns o altres. Si no, no és pas democràcia.“Liberando el Llibertador” també reflecteix la degradació estètica del personatge... És un Bolívar que respon als temps actuals, que són summament grotescos. Però el més important de “Liberando el Libertador” és que tracta de rescatar a un Bolívar humà, de tots, del carrer, i no pas al Bolívar estàtic, símbol, dels llibres. És un Bolívar que baixa a la terra, el que és molt important.
