Segona part de la conversa amb l'escriptora mexicana Margo Glantz, premi FIL de Literatura 2010, que ha participat, a Casa Amèrica Catalunya, en la presentació d'aquest prestigiós guardó per primer cop a Barcelona. Després d'abordar la situació de violència que castiga a Mèxic, parlem amb Glantz de les seves dues grans passions, la literatura i l'ensenyament. “La literatura mediàtica ha alterat molt el panorama. L'abolició de les jerarquies és un problema molt seriós de la nostra època”, afirma en relació a l'auge dels “best sellers” i el progressiu ostracisme dels clàssics. Margo Glantz també alerta de com s'està utilitzant Internet.
17/05/2011 / Barcelona
Margo Glantz, premi FIL de Literatura 2010: “La gent en té prou amb “Google” i ja ha resolt els seus problemes!” (i 2)
La literatura ha de ser reivindicativa?Vaig a citar-li en Tito Monterroso, que era un home molt, molt d'esquerres, que deia que ell no escrivia per canviar la realitat. I això que es va veure obligat a exiliar-se gairebé tota la seva vida fugint dels governs repressius i dictatorials del seu país, Guatemala. Vostè va exercir de docent a Barcelona. Quins records té d'aquesta etapa?Vaig ensenyar a la Universitat Central de Barcelona, en un curs sobre Sor Juana amb estudiants de llicenciatura en la seva major part i uns altres de mestratge. Va ser una experiència molt interessant. Tenia uns 25 o 30 alumnes, que no coneixien en absolut a Sor Juana, tot i ser una de les escriptores més importants en llengua espanyola, la culminació i última gran figura dels Segles d'Or un cop mort en Góngora, i coneguda per tots els seus contemporanis. Vaig aconseguir que els estudiants la coneguessin, van llegir amb mi obres seves i la van acabar apreciant. Es va perdent la lectura dels clàssics?La literatura mediàtica ha alterat molt el panorama. S'ha perdut una jerarquització i es posen al mateix nivell autors que realment no tenen cap possibilitat de comparar-se amb aquells amb els quals els han col·locat. És un problema molt seriós de la nostra època, l'abolició de les jerarquies. La literatura mediàtica s'alterna amb la gran literatura i els clàssics es llegeixen sobretot a les universitats. Malgrat tot, hi ha una mena d'elit de joves cada cop més gran que s'interessa molt per la literatura. Ha perdut pes la literatura a l'escola?Malauradament, abans, en l'ensenyament primari i secundari s'ensenyava molta més literatura i es memoritzaven els poemes. Es va abolir la utilització de la memòria com una de les formes de l'ensenyament i crec que això és molt negatiu. Es pensava que memoritzar era absurd perquè es creia que així la gent era una mena de repetidor automàtic de les coses. Però una de les grans disciplines i entrenament per als joves és la memòria. I recitar poesia és molt important, els dóna la possibilitat de tenir un gust molt particular per quelcom que després desenvoluparan, que és la poesia o la gran literatura. S'hauria de tornar a les antigues formes d'ensenyament, no a “la lletra amb sang entra”, però sí adonar-se que la memòria és una de les coses més importants que tenim i que està amenaçada per la cibernètica, la informàtica... Què li sembla Internet?La gent en té prou amb “Google” i ja ha resolt els seus problemes! Caldria utilitzar-lo com a eina tot mantenint la disciplina que la persona recordi i n’aprengui directament les coses.
