Casa America Catalunya

L'escriptora i professora universitària, María Herrera-Sobek, ha participat en les Jornades: “Los chicanos en EEUU: lengua y literatura”. Autora de diversos llibres sobre la cultura chicana i de poemes publicats en diverses revistes, ha contestat a diverses preguntes per l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya sobre la literatura chicana i ha donat la seva opinió sobre la situació que estan vivint als Estats Units després de les mesures preses per l'administració del president George W. Bush.
 
¿Com veu aquestes Jornades sobre els chicanos?
 
Em vaig entusiasmar molt quan vaig arribar perquè vaig veure a molts estudiants a la sala. També amb l'organització perquè han fet un gran esforç per portar-nos, és molt positiu i espero que es facin més activitats d'aquest tipus.
 
¿Trobades com aquesta enforteixen i fomenten la cultura chicana?
 
Sí, perquè ens relacionem amb societats com la catalana amb la qual tenim certs llaços. Amb el franquisme a Catalunya prohibien parlar el català, com fa anys a nosaltres ens prohibien parlar l’espanyol als Estats Units. Aquí et ficaven a la presó per ballar sardanes per exemple, i a nosaltres ens rentaven la boca amb sabó, ens humiliaven i ens pegaven quan érem petits per parlar espanyol. Tenim certes experiències comunes i veiem que el món és igual en certs llocs. Això ens acosta com éssers humans i és una crida a que no succeeixi això. La història es repeteix i aquests actes horribles del passat poden tornar a succeir si un no està vigilant la llibertat dels éssers humans.
 
¿En quin moment està la literatura chicana i quin calat té en aquest col·lectiu?
 
Segueix diferents trajectòries, algunes de les quals ja havia tingut. Per exemple, el tòpic de la immigració seguirà, o l'autobiografia perquè és el coneixement d'un mateix i l'experiència. Els temes sobre l'espanyol se'n reforcen per les noves onades migratòries.
Però és trist que el poble chicano llegeixi poc. També és perquè treballen molt i els universitaris són els que més literatura xicana consumeixen. Espero que en el futur hi hagi temps i opcions per llegir.
 
¿Tenen influència els chicanos als estats Units actualment?
 
Sí i no. Gairebé som 52 milions, 40 documentats i 12 no. Per exemple, a Califòrnia el 50% dels nens que neixen són hispans i això també succeeix a Arizona i Texas. Aquest és la por que tenen. Veuen l'auge d'allò hispà i veuen que perden la seva cultura i la seva identitat anglosaxona.
Si fessin fora als 12 milions d'indocumentats hi hauria un trastorn econòmic enorme. El film d'Alfonso Arau, “El dia que no hubo mexicanos”, va tenir molta influència en la gent i el moviment va agafar aquest nom. No va tenir molta difusió però sí un impacte polític. Va servir perquè la gent s'assabentés que el govern volia tractar de criminals als indocumentats i això va servir d'alerta a la gent i va provocar que es mobilitzessin.
 
¿Existeix un prejudici social per part de la societat americana amb tot allò relacionat amb lo chicano?
 
Als Estats Units se li veu amb glamour, per la publicitat de les pel·lícules i els mitjans massius. És excitant per als joves però té el seu costat fosc del racisme contra negres i hispans. Fins i tot qualsevol persona de nom hispà o que parli espanyol o fins i tot un Espanyol ho poden prendre com hispà i pot patir el mateix racisme encara sent blanc. És més la cultura hispànica pel que tenen por molts. Són 300 milions de persones sota la seva frontera al sud i tenen por pels que van venint. Tenen por que l'anglosaxó desaparegui. Ho volen imposar als Estats Units quan la cultura hispana estava aquí des d'abans i ens volen fer fora. És part d'Estats units, el sud-oest era hispà, la nova Espanya. Ens han esborrat del mapa.
 
¿Quines conseqüències poden tenir les noves esmenes sobre immigració aprovades pel Senat nord-americà?
 
Per a nosaltres els hispans als Estats Units la construcció d'un mur és psicològicament traumàtica i del costat mexicà també. Aquest mur és un símbol, estan dient, “no els volem aquí, són inferiors”. Té molt simbolisme, es podria comparar al mur de Berlín. Com gent intel·ligent hauríem de solucionar aquests problemes.