María Kodama, vídua de Jorge Luis Borges, i Jorge Edwards, Premi Cervantes de Literatura, han abordat la fascinació per Orient de dos referents indiscutibles de la literatura en espanyol contemporània, el propi Borges i el poeta xilè Pablo Neruda. Amb aquesta sessió, que ha convocat a un nombrós públic, han finalitzat les activitats amb les quals Casa Amèrica Catalunya ha commemorat del 25 aniversari de la desaparició de Jorge Luis Borges i que també han inclòs el concert “Un instant” amb Julián Santillán i Ana Rossi i la taula rodona “Borges avui. Relectures des del present”, amb Nora Catelly, Edgardo Dobry i Jorge Carrión.
10/11/2011 / Barcelona
María Kodama i Jorge Edwards tanquen amb brillantor els actes de commemoració del 25 aniversari de la mort de Jorge Luis Borges
Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, i Jorge Fuentealba, de l'Observatori Iberoamericà d'Àsia i Pacífic de Casa Àsia, han presentat l'acte, en el transcurs del qual María Kodama, escriptora i traductora i filla d'un arquitecte japonès, ha desvetllat que “l'amor de Borges per Orient va néixer primer per la literatura i després pels seus viatges al Japó. En el seu primer viatge va quedar fascinat i deia que era un dels pocs països civilitzats del món, on la gent respectava i tractava amb cortesia els altres”. Kodama també ha explicat que a l'escriptor argentí li va impactar especialment quan els japonesos li van explicar que la guerra els va fer “molt bé”. La que va ser secretària personal primer i després esposa de Borges també ha relatat que a l’escriptor li agradava la literatura clàssica japonesa i no pas la moderna, on tot quedava “molt desvirtuat” i ha afirmat que un dels seus llibres de capçalera era “Les mil i una nits”, origen que el somni sigui un dels temes recurrents en la seva literatura. Kodama ha apuntat, a més, que Borges era un gran coneixedor dels haikus, els poemes minimalistes japonesos, ja que són una “expressió de l'essència”, allò que sempre buscava l'escriptor argentí en la seva poesia. Per la seva banda, Jorge Edwards, en un to amè i distès, ha explicat que la gran marca deixada per Orient en Neruda és a través de Josie Bliss, una enigmàtica dona a la qual el Premi Nobel xilè va conèixer quan amb 22 anys va ser destinat com a cònsol a Yangon, la capital de Myanmar (Birmània). “Bliss treballava de dia com a administrativa amb els anglesos i de nit era una mena de minyona del poeta. Era molt gelosa, no suportava la intensa vida social de Neruda i es va obsessionar amb ell. Fins que una nit, a través de la mosquitera, Neruda va veure l'ombra de la dona amb un ganivet... Neruda va demanar anar-se a Ceilan (avui Sri Lanka) per escapar de la Josie Bliss i allà va escriure un poema de comiat a la birmana que començava així “Maligna, ja hauràs trobat la carta, ja m'hauràs cridat gos...”, Edwards ha afegit que trancorregut un temps Josie Bliss es va mudar a la casa del davant de Neruda a Colombo, la capital de Ceilan, i des d'allà va començar a assetjar-li tot llançant-li pedres contra la teulada i muntant escàndols a la zona. “No se sap si ell demana que la facin fora o és ella la que voluntàriament marxa en vaixell, però Neruda va al port a acomiadar-la i ella, abans de salpar, li besa les sabates... La marca de Josie Bliss és una marca d'amor oriental, que sempre apareixerà en la literatura de Neruda: la birmana, la maligna, la terrible, la demoníaca...”, ha assenyalat Edwards, ambaixador de Xile a França.
