Casa America Catalunya

Dulce María Zúñiga ha explicat que el premi va néixer amb el nom de Juan Rulfo però que per un contenciós legal es va haver de renunciar a la referència al gran escriptor mexicà. A banda, la coordinadora del premi ha excusat la presència de Juan Goytisolo i António Lobo Antunes, que havien de participar a la presentació d'aquest llibre.

Zúñiga ha explicat a l'auditori de Casa Amèrica Catalunya que una de les condicions per rebre el premi és anar a recollir-lo a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a Mèxic, i una altra és escriure un discurs perquè després pugui ser editat per la FIL, como passa ara amb el llibre commemoratiu dels 20 anys de la fira.

El premi té una important dotació econòmica: 100.000 dòlars eren a l'inici, 150.000 dòlars es lliuren actualment al premiat o premiada.

José María Micó, que aquest any ha format part del jurat “del premi FIL de filantropia”, segons les seves paraules, ha destacat que aquest reconeixement té "una concepció molt generosa de la literatura, ja que ha obert les portes a l'assaig i a d'altres gèneres i literatures”. “Tots els premis estan subjetes a l'atzar, per no dir a l'arbitrarietat, i també a algunes normes no escrites com és la de l'alternança”, ha dit.

En aquest sentit, Micó ha apuntat que els “grans premis” fan de vegades “grans errors”, no pels autors que no han estat premiats, “sinó pels que ho han estat”. En això ha coincidit la resta de ponents de la taula, segons els quals al Premi FIL no hi sobra cap autor.

Pel que fa al llibre presentat avui, segons el poetà i catedràtic Micó “és una antologia de textos literaris, i sense pretendre-ho, una introducció a la literatura dels seus autors”. Són "20 anti-discursos” perquè tots són diferents i particulars, ha conclòs.

Per Juan Antonio Masoliver, el Premi Rulfo –“per mi segueix sent el Premi Rulfo”- ha volgut donar a conèixer autors que són famosos en uns països però que són desconeguts en altres. “La selecció del jurat és fonamental” –ha dit- i és tan ampli i variat “que no permet nepotismes”. Masoliver ha opinat que “és clar que falten autors en el Rulfo, però falten perquè estan els que hi ha”.

Aquest premi, ha explicat Masoliver, inclou totes les llengües romances, però fins ara només s'han premiat autors en castellà i en portuguès. Masoliver ha explicat que el Rulfo no està subjecte a cap pressió ni tampoc a alternançes, com per exemple la que existeix amb el Premi Cervantes, que reconeix un autor espanyol i un altre de llatinoamericà alternativament.

Masoliver ha explicat que, per la seva experiència, tots els premiats amb el Rulfo “es consideren marginats” del món de la literatura, i “se sorprenen enormement quan saben que han estat elegits”. El crític literari català també considera que “és molt original” que el primer premiat fos un poeta, Nicanor Parra, que en comptes de fer un discurs va fer un poema, que iniciava dient “seré breu” i en canvi va acabar sent ben llarg.

El llibre inclou els discursos d'aquests guardonats: Nicanor Parra (1991), Juan José Arreola (1992), Eliseo Diego (1993), Julio Ramón Ribeyro (1994), Nélida Piñón (1995), Augusto Monterroso (1996), Juan Marsé (1997), Olga Orozco (1998), Sergio Pitol (1999), Juan Gelman (2000), Juan García Ponce (2001), Cintio Vitier (2002), Rubem Fonseca (2003), Juan Goytisolo (2004), Tomás Segovia (2005), Carlos Monsiváis (2006), Fernando del Paso (2007) , António Lobo Antunes (2008), Rafael Cadenas (2009), Margo Glantz (2010). L'últim autor que va rebre el premi va ser Fernando Vallejo (2011), que no ha vingut a Barcelona amb motiu del gest de protesta que va iniciar quan el govern espanyol va imposar el visat als ciutadans colombians.