Máximo Cajal, ambaixador d'Espanya a Guatemala el 1980, quan l'assalt de la legació per les forces armades guatemalenques va causar la mort de 37 persones, ha participat en una sessió sobre l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala (AHPN) i la seva importància en la depuració de responsabilitats per un genocidi amb 200.000 morts i desapareguts.
19/12/2013 / Barcelona
Máximo Cajal: "L'assalt a l'Ambaixada d'Espanya a Guatemala va ser una pel·lícula de terror"
El veterà diplomàtic ha donat veu al punyent contingut dels parts policials que narren els fets a l'Ambaixada espanyola, on s'havien tancat un grup d'indígenes que protestaven per les matances de l'exèrcit a la regió del Quixé. "L'assalt semblava una pel·lícula de terror. Van entrar a cops de destral, van provocar un incendi, van disparar...", ha rememorat.
"Van ordenar que s'acabi l'ocupació a como dé lugar, una expressió molt guatemalenca que ve a significar "sense que importin les conseqüències", ha afegit .
El resultat de la ràtzia va ser de 37 persones mortes, "carbonitzades de mig cos cap amunt. Van haver de trencar les extremitats per poder col·locar-les en els taüts" , ha explicat Cajal. En l'assalt, la policia guatemalenca va utilitzar granades de fòsfor blanc.
Assalt a l'hospital
El diplomàtic va aconseguir sobreviure i portat a un hospital on hores més tard van irrompre 8 homes emmascarats i armats els quals van raptar un indígena supervivent de l'assalt que també es trobava al centre. El van torturar i el van assassinar, i van deixar el seu cadàver amb aquest rètol: "Igual risc hi correrà l'ambaixador".
Així les coses, Cajal, amb cremades al cos i sedat, va ser traslladat d'incògnit a l'ambaixada dels Estats Units en el cadillac del representant diplomàtic de Veneçuela. No obstant, van ser seguits per la policia. Hàbilment, l’ambaixador veneçolà va aconseguir esquivar-los tot al·legant una "improvisada immunitat de l'automòbil", ha relatat Cajal, testimoni d'un dels espisodis més coneguts del terrorisme d'estat de la dictadura guatemalenca de Ríos Montt.
Una joia
A la sessió també han intervingut Ricard Ibarra i Fina Solà, d'Arxivers sense Fronteres (AsF), organitzadors de l'acte, i Carles Llorens, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que ha col·laborat en les tasques de recuperació de l’AHPN .
"L'Arxiu de la Policia Nacional de Guatemala és una joia que ens il·lustra sobre el que pot arribar a ser la barbàrie humana", ha afirmat Llorens.
