Perú és un país que està patint una gran onada d'emigració causada principalment per la manca de treball. En els darrers cinc anys, entre 2001 i 2005, han emigrat més d'un milió de peruans a la recerca d'un futur millor. Aquestes xifres, ja alarmants per si soles, es tornen pitjors tenint en compte que la projecció d’emigració del INEI (Institut Nacional d'Estadística i Informàtica) era de 300.000 persones, gairebé quatre vegades menys. La percepció del Govern de la realitat peruana dista molt de ser una percepció realista.
22/12/2005 / Barcelona
Més d'un milió de peruans abandonen el país entre 2001 i 2005
Perú és un país que està patint una gran onada d'emigració causada principalment per la manca de treball. En els darrers cinc anys, entre 2001 i 2005, han emigrat més d'un milió de peruans a la recerca d'un futur millor. Aquestes xifres, ja alarmants per si soles, es tornen pitjors tenint en compte que la projecció d’emigració del INEI (Institut Nacional d'Estadística i Informàtica) era de 300.000 persones, gairebé quatre vegades menys. La percepció del Govern de la realitat peruana dista molt de ser una percepció realista.
Perú s'ha quedat sense 1.124.000 persones en edat fèrtil i productiva – entre els vint i els trenta-nou anys- que han emigrat a altres països davant la falta de treball i d'oportunitats. Amb aquesta tendència a la migració ja són més de dos milions els peruans que viuen a l'estranger. Una altra de les sorpreses amb les quals s'ha trobat la societat peruana amb l'aparició de les dades preliminars del cens de població 2005 és que la població no ha assolit els 28 milions que s'estimaven, sinó que s'ha quedat dos milions endarrere, amb 26.734.722 habitants.
“Aquests resultats ens donen un nou paisatge del Perú en el què la característica més remarcable és el despoblament a l'àrea rural i un procés migratori de joves a l'exterior que no es preveia en aquesta magnitud”. Així resumia els desconcertants resultats el cap de l’INEI, Farid Matuk. La nota positiva, com bé expressava Matuk, és que en 2005 la més alta concentració de població es troba a Lima, on viuen el 29% dels habitants del Perú. Aquest centralisme urbà es deu en part als grans fluxos migratoris del camp a la capital ocorreguts durant la dècada dels vuitanta i els noranta a causa de la violència terrorista.
Les dades que tant han sorprès als peruans no són sinó el reflex del desig, cada cop més gran, d'abandonar la pàtria per buscar un lloc amb més i millors possibilitats que les que ofereix actualment el Perú. Aquesta crua realitat es revela en dades asombroses que assenyalen que el 85% dels escolars peruans vol abandonar el país. El desencant dels escolars és la traducció de la dolenta situació que viu el Perú en el tema de l'educació: només el 39,7% dels centres educatius estatals tenen servei elèctric; el 45% compta amb aigua potable; i el 77% dels sostres de les escoles estan fets amb fibra i no amb material armat. Unes xifres no gaire encoratjadores en relació al futur de l'educació al país i, més enllà, quant al fre de l'emigració.
