“Em vaig emocionar tant que no vaig poder contenir les llàgrimes.” “Text, actrius, posada en escena, tot fantàstic." “Gràcies per crear coses tan boniques.” “Aquestes lectures són una excel·lent manera de reivindicar aquestes dones. Felicitats a tot l'equip que ho ha fet possible.” Són algunes de les reaccions del públic assistent a les dues sessions de la lectura dramatitzada de Més que vídues i òrfenes, un text d'Anabel Torres que reivindica tres pioneres en la defensa dels drets de les dones a l’Amèrica Llatina: les poetes Gabriela Mistral i Alaíde Foppa i la periodista Ofelia Uribe.
02/11/2021 / Barcelona
‘Més que vídues i òrfenes’: una reivindicació commovedora
Les interpretacions de les actrius MarielIa Roi (Gabriela Mistral), Abril Hernández (Alaïde Foppa) i Maribell Arango (Ofelia Uribe), amb la direcció d'Eva Hibernia i l'assistència escènica de Mauricio Sierra, van recollir l'ovació unànime del públic que va omplir en totes dues sessions l'auditori de Casa Amèrica Catalunya. El text d'Anabel Torres descriu la trajectòria de les tres protagonistes, que en contextos diferents van sobresortir pel seu activisme tenaç i pioner pels drets de les dones.
Així, a la periodista, mestra, política i feminista sufragista Ofelia Uribe se la considera exponent d'una generació que va irrompre a la vida nacional de Colòmbia per lluitar pel respecte a la dignitat humana i el reconeixement dels drets civils i polítics de les dones d'aquest país.
Poeta, escriptora, activista feminista, crítica d'art, professora i traductora guatemalenca, Alaíde Foppa, nascuda a Barcelona, va viure exiliada a Mèxic, on va escriure gran part de la seva obra poètica. Va ser cofundadora de la revista feminista Fem el 1976, amb important repercussió a l’Amèrica Llatina. Va ser segrestada i desapareguda a Guatemala el 1980.
Per la seva part, la xilena Gabriela Mistral, pseudònim de Lucila Godoy Alcayaga, va ser la primera dona iberoamericana a ser distingida amb un Premi Nobel, el de Literatura, en reconeixement a la seva imponent obra poètica. Però també va ser diplomàtica, professora i pedagoga i va esdevenir una abanderada de l'educació pública que va participar en la reforma del sistema educatiu mexicà.
La lectura dramatitzada de Més que vídues i òrfenes va posar la cirereta al pastís del cicle d'activitats iniciat el dia 18 d'octubre amb un diàleg sobre el paper de la dona al món de l'edició en què l'escriptora i editora Iolanda Batallé va conversar amb les editores Olga Martínez, de Candaya; Pilar Reyes, de Penguin Random House, i Ana María Chagra, d'Ediciones Sin Fin.
Un títol, Més que vídues i òrfenes, que al·ludeix al paper històric de la dona al món editorial iberoamericà. I és que a les dones hereves de les impremtes i editorials familiars, en el millor dels casos se'ls reconeixia la propietat nominal del negoci, però mai amb nom propi: sempre eren les vídues, filles o esposes de l'home editor.
Veure video del diàleg Més que vídues i òrfenes.
Amb el suport de la Diputació de Barcelona.
