A partir de les referències de l'obra ja mítica de Juan Rulfo, Pedro Páramo, que permeten traçar connexions amb el treball d'escriptors del nord de Mèxic més actuals com Daniel Sada, David Toscana i Cristina Rivera Garza, es poden abordar des d'una altra perspectiva fenòmens com la violència, les desaparicions i el treball de col·lectius com Las Rastreadoras, que desenterren ossos ocults en fosses a la serra i al desert.
Xerrada de l'escriptor mexicà Eduardo Ruiz Sosa dins del cicle Amèrica llatina: Literatura, ciutats i revoltes.
Cicle organitzat per Biblioteques de Barcelona i Casa Amèrica Catalunya.
Mèxic: 'Això ja no és Comala o vaig venir a buscar els ossos dels meus fills'
Eduardo Ruiz Sosa
(Culiacán, Mèxic, 1983). És doctor en Història de la Ciència i va cursar estudis de Doctorat en Filologia Espanyola. Ha estat professor de la Facultat d'Història de la Universidad Autónoma de Sinaloa i Cap de Departament de Literatura de l'Instituto Sinaloense de Cultura. Actualment resideix a Barcelona. Ha publicat els llibres de contes La voluntad de marchar (2008), amb el qual va obtenir el Premi Nacional de Literatura Inés Arredondo i Cuantos de los tuyos han muerto (Candaya, 2019); l'elogiada novel·la Anatomía de la memoria (Candaya, 2014), per la qual va obtenir la I Beca de Creació Literària Han Nefkens (que li va permetre cursar el Màster en Creació Literària a la Universitat Pompeu Fabra) i per la qual va ser inclòs en l'antologia México 20 (els 20 autors mexicans menors de 40 anys més excel·lents de l'àmbit de la ficció i la no ficció, segons un jurat format per Guadalupe Nettel, Cristina Rivera Garza i Juan Villoro) i el llibre de cròniques Primera silva de sombra (2018) .
Cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes
Cosmopolita i mestissa, refinada i salvatge, pletòrica i asfixiada... Des de la conquesta la ciutat llatinoamericana sempre ha estat el gran motor de desenvolupament econòmic i cultural. Però aquest puntal d'una societat diversa que mirava al futur era en realitat una metròpoli somiada, construïda de paraules sobre paper imprès, com assegurava el crític Àngel Rama. I en el revers de la ciutat lletrada l’altra ciutat dolorosament real va despertar de sobte al segle XXI per mostrar les seves profundes esquerdes: les esquerdes de la injustícia social i de l'opressió de gènere, les esquerdes de la violència política i de les deficiències democràtiques, les esquerdes del narcotràfic i de la violència econòmica, les esquerdes de la insurrecció popular.
En ocasions molt allunyats de les representacions literàries i artístiques de la ciutat llatinoamericana, i potser en altres molt fidels, els nous moviments socials, indígenes i feministes tracen un nou mapa urbà de carrers revoltats i lluites urgents al continent. I d'això tracta el cicle de conferències Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes, on escriptors, periodistes, intel·lectuals o activistes, a partir de la literatura o fins i tot del cinema, recorren i pensen aquestes noves realitats emergents. Cadascun i cadascuna, des d'una localització concreta cartografia el present i el futur de Llatinoamèrica. I el resultat d'aquest mosaic pot ser que ofereixi una imatge tan dolorosa com esperançadora.
Matías Néspolo
Periodista i escriptor. Coordinador del cicle
Activitat adaptada a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.
Programa complet del cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes
Crèdit imatge d'Eduardo Ruiz Sosa: Francesc Fernández
- Dia / Hora:
- 19/10/2020, 19:00 H
- Lloc:
- Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. c/ Provença, 480. Barcelona
