Casa America Catalunya

Íntima amiga de Monsiváis, Poniatowska va ser una de les integrants de la primera guarda d’honor que va retre honors al fèretre del cronista i assagista mexicà, de cos present al Museu de la Ciutat de Mèxic, a punt per rebre la última salutació dels seus conciutadans.  Monsiváis, traspassat als 72 anys a causa de una fibrosi pulmonar, poques hores després de José Saramago, col·laborà amb Casa Amèrica Catalunya, l’últim cop fa gairebé tres anys, donant una conferència sobre l’obra i vida de Frida Kahlo.   “Monsiváis era la memòria d’aquest país. Ell anava recollint tot el que succeïa al carrer i de la veu de les persones, no composava res a l’aire. Però a més, per a mi, sempre va ser com un germà, així que perdo una part de la meva vida molt important, em quedo manca, tolida”. Poniatowska recordà que a Monsiváis no li agradava el camp ni ficar-se al mar. “Me’n recordo de les seves cleques i de com li agradava menjar tacos, frijoles i unes flautes de quilòmetre, a més adorava Ella Fitzgerald i cantava molt bé, tenia bona veu”. Per al president mexicà, Felipe Calderón, amb qui va tenir profundes i públiques diferències de criteri, Monsiváis era “posseïdor d’una ploma i d’una intel·ligència excepcionals. La seva obra literària i periodística és referència fonamental per a comprendre la riquesa i diversitat cultural del nostre país”.  Després de conèixer la seva mort, Calderón assegurà que “Carlos Monsiváis forjà escola entre els grans cronistes de la cultura i la societat al Mèxic contemporani. En el marc d’una societat plural que manté el seu impuls decidit per transformar la nostra nació, els mexicans estranyarem la visió crítica, reflexiva i independent de Carlos Monsiváis”.