Casa America Catalunya

Poc després del 11 de setembre del 1973, del cop d’Estat contra el govern constitucional presidit a Xile per Salvador Allende Gossens, l’advocat i periodista Carlos Berger fou assassinat pel nou règim de Pinochet. En només tres dies de marge, 75 empresonats polítics capturats per la dictadura militat com a opositors foren segrestats, torturats i executats. Molts d’ells, desaparegueren.  Germán Berger, fill d’en Carlos, no n’ha sabut gaire del seu pare, qui va morir abans que ell bufés la primera espelma al pastís d’aniversari. La família nomes en parlava de Carlos com icona política, mai com a persona. Mi vida con Carlos és la recerca personal d’un fill cap a un pare assassinat. És la història d’un drama familiar que reflecteix el tot un país. La cinta, de 83 minuts, està narrada en primera persona, en la veu d’un home que li parla al pare mort – el pare que li van prendre-, mentre intenta reconciliar-se amb la seva biografia.  L’estructura la dóna el testimoni de quatre protagonistes enfrontats a la imatge de Carlos Berger, advocat i periodista, militant del Partit Comunista i director de Ràdio Loa, de Chuquicamata. En ella, Germán recull el testimoni de la seva mare, l’advocada Carmen Hertz, i dels seus oncles Eduardo i Ricardo. Abans de fer la promoció de la seva obra al festival de Biarritz, on colliria alguns dels seus premis internacionals, German confessava que "realitzar aquesta pel·lícula era un deute que tenia. No només amb la meva família i amb mi mateix, sinó amb el meu propi país”.  "Aquesta pel·lícula trencà el silenci que va imperar a la meva família per més de 30 anys. La raó del perquè la vaig fer només fou una: L’enorme tristor que ens impedia a tots parlar del meu pare”, es confessava Berger davant la premsa especialitzada francesa. Gràcies a aquesta producció, Berger a obtingut diversos guardons a Europa i Amèrica, el Millor Documental a la Mostra de Lleida, el de millor pel·lícula documental i el premi del públic al Festival de Biarritz, també el guardó a la millor pel·lícula documental al Festival de Cinema Llatí de San Diego, i tres premis al Festival de Marsella.  A la seva crítica publicada mesos enrere a La Vanguardia, el periodista especialitzat Salvador Llopart reflexionava a partir de Mi vida con Carlos: “Amb aquest film, Germán Berger-Hertz s’endinsa en els sentiments que deix enrere la mancança de la figura paterna (…) El film es torna, doncs, una mena de llarga Carta al pare però sense retrets. Ans el contrari, és una carta plena de rendida admiració per la figura d’aquell jove lliurat a la causa, que va morir pels seus ideals. Però alhora estem davant d’una exploració del buit que deix la mort, qualsevol mort. (…) I sobretot, en la mare, consagrada a la figura del pare i als ideals que ell va representar. (…) En cert moment, el film s’endinsa en la lluita per la llibertat a Xile i la implicació de la seva família en aquella època  convulsa. En aquest sentit, Mi vida con Carlos té un caràcter social. Però sobretot és una mirada seriosa, sentida, i per moments solemne del propi patiment”. Una proposta de luxe, doncs, per a concloure el repàs al millor que ha donat enguany la Mostra de Lleida. Amb l’atractiu afegit de comptar amb Germán Berger disposat a xerrar amb el públic assistent al final del passi del seu film.