“Amb orgull puc dir que el nom de Joan Alsina acompanya des d'ara les meves conviccions més profundes”, ha assenyalat Michelle Bachelet després de rebre el vintè premi que du el nom del sacerdot català assassinat a Xile per la dictadura de Pinochet l’any 1973. El guardó ha estat concedit per la nostra entitat a la presidenta de Xile en els períodes 2006-2010 i 2014-2018 i Alta Comissionada per als Drets Humans de Nacions Unides fins al passat mes de setembre en reconeixement a la seva “trajectòria llarga i prolífica per la concòrdia i el diàleg i en defensa constant dels Drets Humans”. Bachelet ha participat per videoconferència des de Santiago de Xile a l'acte de lliurament del guardó, que ha estat recollit en nom de la premiada per Jaime Ferraz, cònsol general de Xile a Barcelona.
Imatge central (d'esquerra a dreta): Verónica Dávalos, advocada i secretària del Centre Salvador Allende de Barcelona; Miquel Royo, president de la Fundació Casa Amèrica Catalunya i secretari d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya; Marta Nin, directora de la Fundació Casa Amèrica Catalunya; Michelle Bachelet, XX Premi Joan Alsina de Drets Humans (en pantalla); Meritxell Serret, consellera d´Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya; Pilar Díaz, diputada delegada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, i Jaime Ferraz, cònsol general de Xile a Barcelona.
16/12/2022 / Barcelona
Michelle Bachelet, XX Premi Joan Alsina de Drets Humans: ‘Mai cal rendir-se’
En la seva intervenció, Michelle Bachelet ha insistit que “el camí dels drets humans no es fa sol ni s'atura. Avança i a vegades marxa enrera. Mai cal rendir-se en aquesta tasca”.
Triple crisi ambiental
Bachelet s'ha aturat de manera especial en el que ha anomenat “triple crisi ambiental” del planeta: canvi climàtic, contaminació i pèrdua de biodiversitat. Després de subratllar que "la supervivència ambiental és la més difícil", la premiada ha mostrat la seva preocupació per la lentitud en els canvis en producció, consum i transport que exigeix la situació. "Si els estats no fan un esforç de transformació, la declaració d´un medi ambient sa i saludable com a dret humà universal serà lletra morta", ha advertit. La decisió del vintè Premi Joan Alsina remarca que a la recent etapa de Bachelet al capdavant dels drets humans de les Nacions Unides “es va obtenir el reconeixement de l'accés a un medi ambient sa i net com un dret universal vinculat al dret internacional vigent. Un èxit que es considera transcendental en la lluita global contra el canvi climàtic i per la preservació del planeta”.
En aquest escenari, Bachelet també ha reivindicat una perspectiva de gènere que empari la resposta adient a la triple crisi planetària ambiental, les conseqüències de la qual afecten, sobretot, dones i nens. L'expresidenta xilena, també exministra de Defensa i de Salut al seu país i exdirectora executiva d'ONU Dones, ha lamentat la reculada en els drets de les dones pels “discurs d'odi i la desinformació”.
La guardonada ha lloat la figura de Joan Alsina, un exemple de “dignitat”. La seva “caiguda” (el sacerdot català va ser afusellat per la policia de la dictadura de Pinochet arran la seva activitat sindical i en ajuda dels més desafavorits) va ser un missatge al món sobre el que estava succeint a Xile. "Catalunya ens va ajudar a recuperar la llibertat", ha recordat Bachelet. “Rebo el premi amb gran emoció i com a acte de solidaritat internacional”, ha afegit.
Diàleg i drets humans
A l'acte, presentat per la directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, també hi ha intervingut la consellera d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, que ha ubicat Michelle Bachelet com un referent: "Sempre cal estar oberts al diàleg i persistir en la defensa dels drets humans", ha dit. Pilar Díaz, diputada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, ha destacat el compromís i la determinació de Bachelet en la defensa del medi ambient.
L'advocada Verónica Dávalos, per la seva banda, ha efectuat una glossa vibrant de la figura de Bachelet. La intervenció ha transitat per l'extensa trajectòria de la metgessa xilena, que va ser torturada per la dictadura de Pinochet i obligada a exiliar-se, juntament amb la seva mare, després de la detenció, tortura i mort a la presó del seu pare, el general de l’Exèrcit de l’Aire Alberto Bachelet. Verónica Dávalos és filla del músic xilè i president del Centre Salvador Allende de Barcelona, Eulogio Dávalos, Premi Joan Alsina de Drets Humans l’any 2014.
El cor Sine Nomine s'ha encarregat d'iniciar i tancar l'acte amb un concert el programa del qual ha estat format per cançons tradicionals catalanes i de diversos països llatinoamericans.
Activitat amb el suport de:
