L'Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, l’expresidenta xilena Michelle Bachelet, ha demanat als governs que prenguin mesures urgents per protegir la salut i la seguretat de les persones recloses en presons, fent així un major esforç per frenar la pandèmia del COVID-19. Paral·lelament, però, creixen les crides a Llatinoamèrica perquè els governs no aprofitin el moment actual per concedir beneficis a condemnats per crims de lesa humanitat.
Imatge: Michelle Bachelet durant la seva visita a Casa Amèrica Catalunya al maig del 2010.
16/04/2020 / Barcelona
Bachelet reclama mesures contra el coronavirus a les presons mentre creix l'alarma a Llatinoamèrica per possibles beneficis a condemnats per lesa humanitat
"El COVID-19 ha començat a propagar-se a les presons i centres de detenció, així com en hospicis i hospitals psiquiàtrics o orfenats. Hi ha el risc que arrasi amb les persones recloses en aquestes institucions, que es troben en situació d'extrema vulnerabilitat", ha advertit qui ha combatut tota la vida en defensa dels drets humans, metgessa de formació. "En molts països, els interns es troben en condicions higièniques deplorables i els serveis de salut solen ser deficients o inexistents. En aquestes condicions, el distanciament físic i autoaïllament resulten pràcticament impossibles", ha dit.
Per l'Alt Comissionat, les autoritats estatals haurien d'examinar la manera de posar en llibertat presos de més edat i malalts, així com “detinguts menys perillosos i sense motius jurídics suficients, com presos polítics i altres interns que van ser empresonats simplement per expressar idees crítiques o dissentir", ha manifestat Bachelet. "També em preocupa molt que alguns països amenacin amb penes de presó a qui desobeeixi les normes de prevenció de l'COVID-19. L'execució d'aquestes amenaces podria agreujar la mala situació que ja hi ha als centres de reclusió i contribuiria molt a poc a frenar la propagació de la malaltia".
Veieu Crida de Michele Bachelet sobre el COVID-19
Les reaccions a aquesta situació han anat en augment en els darrers dies. La Red de Sitios de Memoria Latinoamericanos y Caribeños (RESLAC) ha rebutjat la decisió del president de Xile, Sebastián Piñera, de reactivar la discussió al Congrés del projecte anomenat Llei Humanitària. Aquesta llei permetria concedir l’arrest domiciliari a majors de 75 anys i a malalts terminals, el que inclouria els condemnats per delictes de Lesa Humanitat (desaparició forçada de persones, execucions o tortures).
La RESLAC denuncia una possible utilització perversa de la pandemia per fins d’impunitat, no només a Xile, sino també a Guatemala i l’Argentina, on grups pro-militars o els mateixos condemnats, estan demanant l’aplicació immediata de la presó domiciliària. D’acord amb l’Estatut de Roma, apunta RESLAC, un requisit per concedir beneficis als condemnats per crims de lesa humanitat és la cooperació amb les investigacions per aclarir la veritat, cosa que en molts casos no s’ha produït.
També el Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (Copinh) ha denunciat la possibilitat de que les autoritats hondurenyes deixin en llibertat a dos dels assassins condemnats per l'assassinat de l'activista i líder indígena i feminista, Berta Càceres. "El Copinh denuncia enèrgicament que les autoritats de l'Estat d'Hondures i de l'Institut Nacional Penitenciari dirigit per l'Exèrcit d'Hondures pretenguin deixar en llibertat a assassins convictes aprofitant la crisi de salut que travessa el país", han indicat.
Segons el Copinh, s'estan fent gestions perquè Sergio Rodríguez Orellana i Douglas Bustillo, treballadors de la família Atala Zablah i condemnats a 30 anys de presó per l'assassinat, siguin posats en llibertat per suposades raons mèdiques. També s'estudiarien beneficis o fins i tot l’excarceració de David Castillo, un dels autors intel·lectuals del crim que va llevar la vida a la líder hondurenya.
En aquesta mateixa línia, fa uns dies el Centro por la Justicia y el Derecho Internacional (CEJIL), com a representants de la familia de Berta Cáceres i el Copinh davant el Sistema Interamericano de Derechos Humanos, va cridar les autoritats hondurenyes a “no prendre mesures com l'alliberament, amnistia, indult o altre exclusió de responsabilitat per a les persones condemnades i processades per l’assassinat de Berta Cáceres, així com altres persones responsables de violacions dels drets humans”.
