La lluita contra la impunitat i l'oblit pot revestir moltes formes. Ni la justícia ni la política, i ni tan sols la iniciativa de les víctimes, poden actuar soles en aquest combat permanent contra les xacres que acompanyen la història de tants pobles.
11/12/2012 / Barcelona
Missatge de suport de l’exjutge Baltasar Garzón a Miquel Dewever-Plana i al Premi Joan Alsina
De vegades, altres actors com els experts, els estudiosos, o els fotoperiodistes com en Miquel Dewever-Plana, són els que busquen la veritat tot i que sigui sota terra. Aquesta veritat silenciada en els centres oficials, en què només importen altres interessos diferents als dels que només busquen el reconeixement d'aquells que tot ho van perdre.
Exemples de vida com els d’en Miquel són els que ens han de guiar en moments en què l'ambigüitat calculada en el suport a les víctimes es barreja amb la indiferència de tots els que amb falta de consciència pensen que la violència no és problema seu.
La violència, que no distingeix entre víctimes i les colpeja indiscriminadament, queda reflectida en el treball del Miquel com una mena de foto fixa que ens colpeja de forma persistent, tot recordant-nos que tots som responsables, d'alguna manera, quan la reparació no arriba o queda formant part de la història dels pobles.
Tot el meu suport al Miquel, en aquest moment i en la recepció d'un premi que du el nom d’un heroi de la pau i dels drets humans com en Joan Alsina, la història del qual conec i que em va fer plorar quan la vaig investigar. Almenys vaig quedar reconfortat quan vaig imputar la seva tortura i mort al principal responsable de la repressió criminal a Xile, Augusto Pinochet, que, paradoxalment va morir en aquest mateix dia en què es celebra el 64 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Joan Alsina, formarà part, per sempre, d'aquesta sèrie àmplia d'herois moderns que van entregar la seva vida per un món millor i més lliure. Món del que també en forma part, pel seu esforç, en Miquel Dewever-Plana. Enhorabona.
Lamento no haver-los pogut acompanyar aquesta tarda com era el meu desig. Moltes gràcies a la Fundació Casa Amèrica Catalunya per reconèixer els treballs de persones que, com en Miquel, contribueixen a mantenir viva la memòria i el compromís.
Baltasar Garzón Real
