Casa America Catalunya

Mónica Dávila, responsable a Equador del Programa Habitat de Nacions Unides, dedicat a l'impuls social i mediambiental de millores en el problema de l'habitatge a tot el món.Per què es posa en marxa el Programa Habitat de l'ONU?L'habitatge és un dret humà reconegut pels països que integren l'ONU i actualment aquest problema ja no és exclusiu de l'Amèrica Llatina. També a Europa, a Espanya mateix, els joves tenen dificultats en aquest aspecte. Lamentablement, els governs a nivell mundial no estan parant atenció a aquest fenomen i cal posar-hi remei.Quina és la situació de l'habitatge a Equador?En el meu país, el problema existeix tant en les ciutats com a les zones rurals, i els indígenes són i han estat històricament els qui més han patit situacions de precarietat respecte a la qüestió de l'habitatge. Des de la colonització, aquestes comunitats estan sent subordinades a una societat que té un model de desenvolupament que els exclou. A més, en general, hi ha un dèficit d'aproximadament un milió d'habitatges al país. Després està la precarietat de l'hàbitat, que és que estiguin dotats d'aigua corrent, de parets d'un material adequat, etc. que afecta a unes 400.000 famílies.No és molt greu que en un país de 12 milions d'habitants hagi un dèficit d'un milió d'habitatges?És greu i el pitjor és que està empitjorant a causa del creixement de les ciutats i de la demografia en general. En aquesta situació, els més afectats són les comunitats indígenes i afro equatorians que sumen aproximadament el 8% de la població.Fins a quin punt el problema de l'habitatge ha empès a tants equatorià a “buscar-se la vida” pel món, a emigrar?El problema de les persones sempre té a veure amb l'economia i l'habitatge no és una excepció. Segurament, ja que moltes de les persones que emigren inverteixen part del que guanyen en habitatges en la seva zona d'origen, sigui aquesta una de les raons que els motiva a abandonar el seu país. Però el cert és que l'emigració al meu país es va accentuar a partir de 1998-99 a causa d'una crisi econòmica general i de fet aquest fenomen està succeint a nivell global i se n'anirà accentuant amb el pas del temps. És hora de començar a construir societats solidàries incloents perquè la vida és circular i en qualsevol moment, el que els succeeix als emigrants, li pot passar a qualsevol família del món.