La periodista xilena Mónica González Mújica ha estat guardonada amb la setena edició del Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica que concedeix la centenària institució catalana amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació Barcelona. Mónica González rebrà el Premi -enguany una litografia de l’il·lustrador català Jaume Capdevila, KAP- el pròxim 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, en un acte que es celebrarà a la seu de Casa Amèrica Catalunya.
20/04/2012 / Barcelona
Mónica González, Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica
El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió reconeix la tasca dels mitjans de comunicació, col·lectius o professionals que es distingeixen en l’exercici del periodisme orientat cap a la defensa de les llibertats d’expressió informació i opinió en l’àmbit de la comunitat iberoamericana de nacions.
En el cas de Mónica González, el jurat ha valorat la ferma i dilatada trajectòria d’aquesta periodista xilena que s’ha convertit en un dels referents iberoamericans del periodisme independent, rigorós i compromés amb la recerca de la veritat a partir del més escrupulós respecte dels codis ètics professionals.
Mónica González és en l’actualitat la directora del Centro de Investigación Periodística (CIPER) de Xile, que publica les seves informacions a través de la xarxa. Des del 1995 és la corresponsal a Xile del diari argentí Clarín i entre d’altres responsabilitats professionals va ser sotsdirectora i editora d’investigació del diari La Nación, sotsdirectora de la revista Cosas i reportera d’investigació a les revistes Cauce i Análisis. També va fundar i dirigir la revista Siete+7 i el Diario Siete i als seus inicis professionals va treballar al diari El Siglo i la revista Ahora.
Nascuda al 1949, Mónica González va haver d’exiliar-se de Xile arran el cop militar del dictador Augusto Pinochet al 1973. Hi va tornar cinc anys després, patint l’assetjament dels serveis secrets. Va estar empresonada entre el 1984 i el 1985 per negar-se a desvetllar el nom de les seves fonts informatives i també va ser torturada. Malgrat aquestes adversitats, va investigar casos de violacions de drets humans i les maniobres financeres de la família Pinochet. Va acumular fins a 26 querelles contra la seva persona: totes les denúncies van ser arxivades.
Fruit de la seva tasca periodística, Mónica González és autora dels llibres Bomba en una calle de Palermo (1986, amb Edwin Harrington); Los secretos del Comando Conjunto (1989, amb Héctor Contreras); Chile entre el Sí y el No (1988, amb Florencia Varas), i La Conjura. Los mil y un días del golpe (2000). També és autora, amb Patricia Verdugo i Ricardo García de la història sonora del Xile del 1973, Entre el dolor y la esperanza.
Recentment, i amb els també periodistes del CIPER Juan Andrés Guzmán i Gustavo Villarrubia, Mónica González ha publicat el llibre Los secretos del imperio de Karadima. Es tracta d’un tèrbol afer d’abusos sexuals i corrupció econòmica en torn al capellà xilè Fernando Karadima Fariña. Aquest assumpte ha commocionat l’opinió pública xilena i ha provocat el tancament fulminant per part de l’Església de la Pía Unión, una entitat en suport a la formació de sacerdots que va esdevenir epicentre dels actes delictius denunciats pels periodistes.
La tasca professional de Mónica González ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals, entre els quals destaca el Premi Mundial Unesco-Guillermo Cano de la Llibertat de Premsa 2010. També ha estat guardonada amb el premi The Louis M. Lyons Award for Conscience and Integrity in Journalism, de la Universitat d’Harvard (EUA, 1988); el Premi Anual de la Comissió de Drets Humans d’Espanya (1985), el premi María Moors Cabot de la Universitat de Columbia (EUA, 2001), el premi Dan David de la Universitat de Tel Aviv (Israel, 2006), el premi Homenaje de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano (2006) i el premi Periodisme d’Excel·lència al millor reportatge de la Universitat Alberto Hurtado de Xile (2008, amb Cristóbal Peña i Francisca Skoknic).
El Premi en edicions anteriors
En la seva primera edició, al 2006, el Premi Casa Amèrica Catalunya va recaure en la corporació de periodistes colombians Medios para la Paz (MPP), per la seva tasca en l’empenta de l’exercici ètic i responsable del periodisme. El 2007, en reconeixement als seus 20 anys de trajectòria en defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans, la distinció va marxar cap a l’Argentina, per al diari Página 12.
La tercera edició del guardó fou per a la periodista mexicana Lydia Cacho, premiant el seu llarg recorregut professional en el camp de la investigació i la seva lluita contra el crim organitzat, la violència de gènere i la corrupció política.
El quart guanyador del Premi va ser el nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro, un dels referents del periodisme lliure a l’Amèrica Llatina.
Al 2010, el periòdic salvadorenc Diario Co Latino va rebre la distinció. Fundat al 1890, aquest rotatiu és el degà de la premsa centreamericana i s’ha llaurat un acredit prestigi amb la seva línia editorial democràtica i progressista.
L’any passat, coincidint amb la celebració del centenari de Casa Amèrica Catalunya, el guardó va recaure en el periodista uruguaià Roger Rodríguez, per la seva trajectòria en defensa dels drets humans.
