Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
28/02/2008 / Barcelona

Multitudinari adéu a l’escolapi Alexandre García-Durán, el “pare Chinchachoma”, en la presentació de la seva biografia

L’Auditori de la Fundació Casa Amèrica Catalunya ha quedat al complet en acollir la gran quantitat de públic que ha assistit a la presentació del llibre “Chinchachoma. Escolapio y callejero mexicano por convicción” (Milenio, 2008), de Daniel Touron i Pilar Garcia-Sedas, en el que ha estat un “acte de reconeixement pòstum” a aquest català recordat amb estima per tots aquells a qui va ajudar, especialment a Mèxic. Alexandre García-Durán –o “pare Chinchachoma”, tal com el van batejar els nens del carrer mexicans– va arribar a Mèxic el 1972 com a professor; de seguida es va dedicar a millorar les condicions de vida dels nens del carrer, amb la creació de llars d’acollida i d’altres projectes pedagògics, fins a la fi dels seus dies, el 1999.  Amb pròleg de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, l’obra recorre la lluita al costat dels més desafavorits d’aquesta figura que molts defineixen, de manera senzilla però profundament sentida, com a “un home bo”.

Pilar García-Sedas, coautora del llibre, ha obert l’acte de presentació en el que també han intervingut l’editor Lluís Pagès; Eduard Luque, d’Educació sense Fronteres; i l’escriptor mexicà Jordi Soler, qui coincidí amb “el padrecito” en diverses reunions i iniciatives associatives al Districte Federal. “El que més admiro de Chinchachoma”, ha declarat Soler, “és que sabia com ajudar a la gent necessitada”. “M’impressionava el personatge, però sobretot m’impressionaven els seus arguments i la seva enorme bondat”, ha afegit. Eduard Luque va ser professor a l’escola Joan XXIII de Terrassa, fundada a iniciativa del pare Alexandre García-Duran, que arran la riuada de 1962 va organitzar tot el moviment associatiu del barri de Les Arenes. Segons Luque, la tasca de l’escolapi  es caracteritzava per ser “un element de cohesió social, d’intervenció social, en un context complex” –tant a Terrassa, com al barri de la Sagrera de Barcelona o a Mèxic. “Com a ONG, a Educació sense Fronteres ens enfrontem amb reptes semblants als d’aquella època”, ha afirmat, “hem d’aprendre de l’exemple de l’Alexandre.”  Molt emocionada, Pilar García-Sedas ha agraït el suport de la família García-Durán i de tots els col·laboradors que han fet possible aquesta obra, com ara la Fundació Àngel Blau, “continuadora de l’obra de Chincha” a Mèxic, amb seu a Barcelona.