Quart i darrer lliurament de la intervenció a Casa Amèrica Catalunya de Myriam Rodríguez, ex-militant de la guerrilla colombiana de l’M-19 i vídua de Carlos Pizarro, el líder del grup que va abanderar el seu abandonament de la lluita armada i que va ser assassinat per un sicari dels paramilitars quan era candidat a la presidència de Colòmbia. Rodríguez relata de manera detallada com les dones i els nens són les grans víctimes, oblidades, a més, per les estadístiques, del conflicte colombià. Fins i tot els programes de desmobilització impulsats els últims anys no les tenen en compte. “En la desmobilització, les dones s'enfronten a diferents situacions de desavantatge: com han transgredit les normes tradicionals de gènere, per a la majoria no és possible tornar a les seves llars. Altres no poden tornar-hi per por que els seus antics companys prenguin represàlies culpant-les de traïdores...”.
Myriam Rodríguez, exguerrillera de l’M-19 de Colòmbia: “El conflicte colombià ha esdevingut terreny adient per a la violació dels Drets Humans i, en particular, els de les dones” (i IV)
“Moltes dones i nenes, durant el temps que van passar en els grups armats, han estat sotmeses a violència sexual. L'esterilització forçosa, l'avortament forçós, l'esclavitud sexual i la prostitució, han estat habituals. S'infringeix sistemàticament la llei de Colòmbia que determina l'edat de 14 anys com a edat de consentiment. “Per no repetir aquests processos, i amb la finalitat d’assolir per a les dones les garanties necessàries que impliquin una reinserció amb èxit, la inclusió de les dones en els processos de negociació és un aspecte fonamental” (Informació presa de Reliveweb. Les dones en la guerra i en la pau. El que tenen de femení les FARC i les AUC) El conflicte colombià s'ha convertit en terreny propici per a la violació dels Drets Humans i, particularment, els de les dones. D'una població que sobrepassa els 3 milions de persones desplaçades o refugiades, prop del 60% són dones i nens i un 90% de les víctimes de guerra també ho són, al contrari del que succeïa fa un segle, quan el 90% era personal militar.El juliol de 2005, amb l'aprovació per part del congrés de la Llei de Justícia i Pau, pilar de la política del president Uribe, aquesta situació ha permès tant la desmobilització “col·lectiva” -resultat de la negociació oficial entre el govern i els paramilitars- com la “individual” mitjançant la qual s'han desmobilitzat homes, dones i nens de les guerrilles. De gairebé 31.000 paramilitars desmobilitzats col·lectivament, un 6% van ser dones. D'altres 10.000 desmobilitzats individualment, un 14% és població femenina. Una quarta part del total són nenes desmobilitzades.Les xifres aportades pel Ministeri de Defensa a la Comissió Interamericana de Drets Humans assenyala que entre agost del 2002 i juliol del 2004, s'haurien desmobilitzat legalment 2.604 membres de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), el que representaria el 15% dels seus quadres; 727 membres de l'Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), aproximadament un 19% dels seus quadres; i 1.176 membres de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), que representarien també un 19%. Del total, cal destacar que el 20% dels desmobilitzats han estat nens i nenes.Després de les negociacions de pau dels 90, s'expandeix l'economia de la droga, el que ofereix un nou espai per als actors armats en conflicte, especialment les FARC i els grups paramilitars, que van iniciar el control sobre les àrees de producció de la coca i la rosella per a la fabricació d'estupefaents. Una activitat que feia créixer la seva economia i augmentava la seva capacitat militar i logística, aprofitant la situació de pobresa dels pagesos, que abandonats per l'estat i per tal de sobreviure, opten per cultivar i recollir coca, incrementant i beneficiant el negoci de la droga. L'Organització d'Estats Americans (OEA) adverteix que després de la desmobilització de les AUC s'han organitzat novament grups armats que amenacen el procés de pau. Cal anotar que dels 31.651 paramilitars desmobilitzats des del 2003, 23.000 es troben actius actualment i al voltant de 7.000 no participen del programa de desmobilització. La veritat de tot plegat és que les entitats de l'estat no ofereixen cap control en el cobriment dels beneficis, creant escepticisme entre els desmobilitzats tot abocant-los al retorn a les activitats delictives.Sobre els terrenys d'influència armada es van produir grans desplaçaments, de manera especial en poblacions vulnerables com els indígenes i els afrocolombians. De totes les víctimes que hi sobreviuen al conflicte, les dones i les nenes són les que porten la pitjor part: carreguen amb el duel de les pèrdues, amb els supervivents de la família i amb els fills. No obstant això, per a la situació d'aquestes dones no existeixen estadístiques nacionals que donin compte de la magnitud de la situació, que pot comprendre tota classe d'abusos emocionals, sexuals, tortura, mutilació i prostitució.Entre la població desplaçada de Colòmbia la majoria, a més de ser dones, són pobres. En l'actualitat, el 79% d'aquesta població no té les necessitats bàsiques cobertes, ni cap possibilitat d'oportunitats. Amnistia Internacional, al seu informe del 2004, diu: “Les dones i nenes són les víctimes ocultes d'aquesta guerra”.Malgrat que les dones queden viudes o òrfenes, no són considerades víctimes de guerra. Elles assumeixen la funció fonamental de garantir la subsistència de la família al mig del caos, afronten la reconstrucció dels habitatges, promouen la reconstrucció d'escoles, centres de salut, recuperació de terres i cultius als indrets de reassentament, i participen activament a favor de la pau en les seves comunitats. Les dones, fins i tot en les pitjors circumstàncies de les guerres, mostren el coratge i el suficient lideratge per resoldre conflictes i ser permanents constructores de pau. Com a última anotació, crec que en les agendes de resolució de conflictes no s'ha abordat amb suficient profunditat el nexe entre conflicte, desenvolupament i drets. A més, les estratègies de desenvolupament i d'eradicació de la pobresa obvien els temes que tenen a veure amb el context del conflicte.Per desactivar-los i establir les bases d'una reconciliació i una pau duradora, cal solucionar les situacions d'injustícia i impunitat que nodreixen la violència social".
