Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
25/01/2007 / Barcelona

Nelsa Curbelo, mediadora per la pau: “Cal tenir molta cura amb el que ha passat a Alcorcón perquè hi ha joves que els hi agrada ser coneguts tot i que per aconseguir-ho hagin de fer el mal”

Nelsa Curbelo (Equador) és directora de SER PAZ, una corporació no governamental radicada a Guaiaquil que es dedica a la mediació dialogada entre diversos sectors socials amb conflictes marcats per la violència. Curbelo ha aprofitat la seva estada a Barcelona per visitar la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, entitat amb la que va col·laborar fa uns mesos tot intervenint en unes jornades sobre joves llatinoamericans. Aquesta mediadora per la pau coneix com ningú les inquietuts que envolten a aquests col·lectius i per això llença un missatge d’alerta davant els recebts episodis de violència a la localitat madrilenya d’Alcorcón.

Nelsa Curbelo (Equador) és directora de SER PAZ, una corporació no governamental radicada a Guaiaquil que es dedica a la mediació dialogada entre diversos sectors socials amb conflictes marcats per la violència. Curbelo ha aprofitat la seva estada a Barcelona per visitar la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, entitat amb la que va col·laborar fa uns mesos tot intervenint en unes jornades sobre joves llatinoamericans. Aquesta mediadora per la pau coneix com ningú les inquietuts que envolten a aquests col·lectius i per això llença un missatge d’alerta davant els recebts episodis de violència a la localitat madrilenya d’Alcorcón.
 
Fa pocs dies, a Alcorcón hi va haver un seguit d’indicents que van remoure aquest potatge tan perillós que és la xenofòbia. S'ha pogut fer una idea del que està passant i del que pot passar a partir d'ara?He sentit comentaris i he llegit la premsa. És un tema molt greu, i ho és més per als espanyols que per als llatinoamericans. Caldria fer una mena de seminaris per resoldre aquests temes perquè sinó se’ns escaparan de les mans. El problema produeix dos fenòmens: cohesiona d'una banda als llatinoamericans i alhora cohesiona als joves espanyols “en contra de” i acaben fent el mateix: crear grups i bandes amb noms propis, com nosaltres tenim allà. Cal tenir molta cura. Als joves els agrada ser coneguts. Si això passa per fer el mal, seguiran fent el mal. Si la fama ve perquè has inventat alguna cosa ben feta i surt als diaris, també seguiran aquest camí. L'equació no és exacta però ve a ser això. Tota la qüestió té a veure amb els sentiments, que tant els tenen els qui pateixen els atacs com els qui ataquen, i en la joventut és alguna cosa amb el que cal anar amb molta cura. Adolescència significa posar-se en contra del que sigui i molts nois no saben ni de què estan en contra.A Catalunya els Reyes i Reinas Latinos s’han consolidat com a associació i el problema sembla solucionat... Està molt bé, però han de cuidar la qüestió perquè té un equilibri inestable. El model de Catalunya resulta ser molt més eficaç que altres models. La repressió no és bona, és posar una tapa a una olla a pressió. El que cal és destapar l’olla i veure què hi ha dins.
Atemptat d’ETA¿La societat espanyola veurà de forma diferent la comunitat equatoriana a partir de l'atemptat de Barajas?No sé com ho veu la societat espanyola però la comunitat equatoriana es va adonar de sobte que existia el problema basc. No n’era conscient. Ara es pregunten,¿serà que hi haurà un altre atemptat? ETA no era un tema que els immigrants en parlessin amb la família. Ara sí, i tota la premsa d'Equador parla també de la qüestió, fins i tot les caricatures dels diaris.
¿Com es valora des de l’Equador la reacció del Govern i la societat espanyola després de l’atemptat?
Ha causat molt d’impacte la manera en què el govern espanyol ha tractat les víctimes. Primer les van buscar, després van posar psicòlegs als familiars i, a més, el príncep Felipe va anar a les seves cases a visitar-los i també a la missa. Al seu país no tenen res d'això ni en les pitjors condicions: t’espaviles com pots. També cal afegir l'ajut econòmic, però això no els importa tant: als equatorians els preocupa molt més el tema de les emocions.